A molts dies que seguim "enclaustrats". Avui, em proposo recuperar un mot que vàrem deixar caure en el desús. O, més ben dit, en l'oblit. Les paraules que no fem servir desapareixen del diccionari usual. Marxen de la quotidianitat, en no interpel·lar-les.
La que trio per encapçalar el títol de la meva columna no tan sols és molt bonica pel significat etimològic, sinó alhora que és important mirant-ho des d'una perspectiva vital. Bona falta ens fa actualment!
Estic parlant d'una virtut. Un sinònim de magnanimitat (en llatí, "magna anima"/ànima gran). Longanimitat també té una arrel similar ("longa anima"/ànima extensa). El seu equivalent rau en la perseverança, la constància d'ànim en moments durs. És evident que el moment que vivim, de fa dos mesos i mig, es troba dins d'aquests paràmetres. La COVID19 ens ha descol·locat a tots de ple.
En aquest entorn, goso citar el psicòleg Boris Cyrulnik, nascut a Bordeaux, al si d'una família jueva. Després de mil i una entremaliadures, aconseguí no caure a mans de les gargamelles nazis, malgrat haver estat reclòs en un camp de concentració. Els seus pares (deportats) moriren durant la 2a Guerra Mundial, essent recollit per una tieta. El conjunt d'experiències traumàtiques el dugué a fer psiquiatria, dedicant-se a la canalla traumatitzada.
Gràcies al llibre "Els aneguets lletjos" (originàriament, "Les vilains petits canards") coneixem el terme "resiliència": la capacitat per superar els cops durs de la vida. Àdhuc els traumes infantils. Un concepte que palesa la capacitat dels cossos per recuperar la forma original, després d'ésser sotmesos a forta pressió. Com ara un element plàstic que, després de doblegar-se, retorna al punt inicial.
O el romanent elèctric que roman en un circuit després de commutar-lo€
Una bombeta LED ja apagada encara desprèn luminiscència€ La longanimitat és molt més que la resiliència. Ve sostinguda al llarg del temps. Com a força interior que ens ajuda a superar situacions adverses. Que ens atorga clemència, generositat, empatia i voluntat de compartir.Això ens ho demanarà la vida des d'ara€ Aprendre a saber declinar el verb. A conjugar-lo amb totes les conseqüències.
ARA A PORTADA
Altres opinions
- Barcelona és la Gran Via (o el país fractal) Manel Larrosa
- El retorn al Camp Nou Iván Zabal
- La memòria oblidada: Franco, el franquisme i l’amnèsia històrica Josep M. Pijuan Utges
- Quan érem subsaharians Joan Roma i Cunill
- El cervell no va ser fet per a aquesta vida Joan Carles Folia Torres
- “Vós, Senyor, sou la meva esperança” (Salm 71, 5). Salvador Cristau Coll
- La longanimitat · Opinió · Diari de Terrassa
-
- Comarca
- Matadepera
- Diners
- Cultura
- Esports
- Defuncions
- ConnecTerrassa
- Iniciar Sessió
- Subscriu-t'hi
- Newsletter
close
Alta Newsletter
close
Iniciar sessió
No tens compte a Diari de Terrassa?
Crea'n un gratis
close
Crear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.