COINCIDINT amb la pandèmia, ens toca empassar-nos la mala notícia que Nissan carda el camp del principat. Adéu japonesos! Qui ens ho havia de dir! Les seqüeles derivades de la COVID19 seran molt feixugues i llargues de passar, certament. L´adéu de la firma costarà suor i llàgrimes. La pega, tanmateix, probablement rau en la desídia d´una classe política que tenia el cap en altres cabòries. Els serrells del procés i declaracions tan nefastes com les de la imprudent regidora Janet Sanz han confingurat una barreja explosiva. Totes les bajanades posteriors de diferents líders polítics (a Madrid o al Principat) arriben tard. Alhora són insubstancials. Entre altres raons perquè tan sols pretenen escalfar l´orella de la gent, sense cap crèdit.
Aviat entrarem en fase tres, si Déu vol. Serà moment de demostrar que ens en sabem avenir. Que hi posem seny, pit i collons. Dit amb una altra paraula, prudència€ Virtut que els nipons practiquen des de sempre, amb molta exquisitesa. Ja va dins del seu ADN educatiu.
Ens passen la mà per la cara pel que fa a gestió d´una crisi tan bestial. Amb cent trenta milions d´habitamts, els ratios de contagi i difunts són com la nit i el dia, envers els nostres. Des de sempre, en aquest camp tenen un criteri basat en la gestualitat, molt allunyat del nostre. Mentre ens recomanen ajornar abraçades i petons, visualitzo les seves reverències rituals i pausades. Esdevenen un respecte sociològic.
A casa nostra, costarà fer-nos creure. Sempre anem de setciències. Però, al camp de la sanitat hem d´ésser capaços d´aprendre la lliçó. Per això, fidel al meu gust pels adagis, en suggereixo un parell: "Els treballs i els contratemps fan als homes més prudents". I fugir del perill no és de valents, peró sí de prudents".
En una cultura on primem el valor crematístic, no oblidem que "és home prudent el qui sap ben guardar el seu argent". El millor tresor és la salut. La por al Coronavirus ha de refermar la tesi que "el prudent no es contrapunta". No perd el nord. De la patacada, n´hem de sortir refermats, amb canvis efectius€ Causa esglai i paüra la fugida d´una multinacional automovilística. És una mala jugada, amb nocturnitat i traïdoria. Malgrat tot, "quan el mal cou, cura". En sabrem?
ARA A PORTADA
Altres opinions
- Barcelona és la Gran Via (o el país fractal) Manel Larrosa
- El retorn al Camp Nou Iván Zabal
- La memòria oblidada: Franco, el franquisme i l’amnèsia històrica Josep M. Pijuan Utges
- Quan érem subsaharians Joan Roma i Cunill
- El cervell no va ser fet per a aquesta vida Joan Carles Folia Torres
- “Vós, Senyor, sou la meva esperança” (Salm 71, 5). Salvador Cristau Coll
- Sayonara Nissan · Opinió · Diari de Terrassa
-
- Comarca
- Matadepera
- Diners
- Cultura
- Esports
- Defuncions
- ConnecTerrassa
- Iniciar Sessió
- Subscriu-t'hi
- Newsletter
close
Alta Newsletter
close
Iniciar sessió
No tens compte a Diari de Terrassa?
Crea'n un gratis
close
Crear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.