Si volem, es pot considerar que estem davant una situació anecdòtica i segurament algú podrà pensar que no n'hi ha per tant, però de vegades hem de deixar de ser conformistes i, almenys, exposar els nostres dubtes. No entenem, i molt menys ho entenen ells, per què els joves estudiants de l'Institut de Can Jofresa han hagut d'anar a fer les proves de selectivitat a la Universitat Autònoma si a Terrassa s'han adaptat espais a Terrassa. No s'entén que els alumnes de Terrassa hagin d'anar a Bellaterra i els de La Farga s'examinin a Terrassa.
És que, a més, els responsables del centre van haver d'organitzar el desplaçament contra rellotge perquè confiaven que, com tots o la majoria d'alumnes terrassencs que s'hi havien d'examinar de les PAU, ho farien als espais habilitats a la ciutat i es van assabentar un parell de dies abans.
Sense més ànim que la racionalitat, no s'entén que els alumnes de Vacarisses, que s'han de traslladar forçosament, hagin de venir a Terrassa i els de Can Jofresa, insistim, no. Sí que és cert, en un moment com el que vivim, que un grapat de joves hagin de desplaçar-se a fer un examen a Bellaterra pot semblar superficial, però si és més fàcil, més còmode i més barat que ho facin a Terrassa, el fet, mereix una explicació? Sense més ànim que la coherència, si el dispositiu descentralitzador de les PAU respon a una mesura preventiva per evitar desplaçaments per evitar eventuals contagis de Covid-19, té sentit que els joves de Can Jofresa hagin d'anar a Bellaterra?
Responsabilitat
No és tan difícil. El primer dia de l'obligatorietat de la mascareta a qualsevol espai no va significar, en general, cap problema. Només es tracta d'una qüestió de responsabilitat. Ara tots tenim mascareta, tots coneixem les conseqüències de la Covid-19, sabem que som capaços de portar-ne, quin problema hi ha? On és el debat? Si vam ser capaços de deixar de fumar als restaurants, tindrem un problema per portar mascaretes que ens protegeixen?
ARA A PORTADA
Altres opinions
- El retorn al Camp Nou Iván Zabal
- La memòria oblidada: Franco, el franquisme i l’amnèsia històrica Josep M. Pijuan Utges
- Quan érem subsaharians Joan Roma i Cunill
- El cervell no va ser fet per a aquesta vida Joan Carles Folia Torres
- “Vós, Senyor, sou la meva esperança” (Salm 71, 5). Salvador Cristau Coll
- Rosalía i la nostàlgia del que és sagrat Ignasi Giménez Renom
- Explicació · Opinió · Diari de Terrassa
-
- Comarca
- Matadepera
- Diners
- Cultura
- Esports
- Defuncions
- ConnecTerrassa
- Iniciar Sessió
- Subscriu-t'hi
- Newsletter
close
Alta Newsletter
close
Iniciar sessió
No tens compte a Diari de Terrassa?
Crea'n un gratis
close
Crear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.