Al·legacions

Aquesta setmana, durant la presentació de l'acord entre els ajuntaments de Terrassa i Sabadell, l'alcalde Ballart ha dit una frase que no hauria de passar desapercebuda. Es referia a la comissió bilateral que s'anuncià entre els ajuntaments de Terrassa i Sabadell i recordà que serà independent de la que ja existeix entre la Generalitat i l'Ajuntament egarenc, creada al setembre de 2019, sobre la que textualment va dir: "No està sent massa productiva". No perdem de vista que la bilateral entre Generalitat i Terrassa es va presentar, igual que la nova relació entre Terrassa i Sabadell, com un acord històric. No pretenem punxar el globus de ningú, simplement es tracta d'aportar un punt de realisme i fer veure que no tot és fàcil i que la consolidació de la posició de Terrassa en el territori, que no s'ha treballat durant molts anys, ara no serà allò d'arribar i moldre, perquè falta el treball previ.

Diem això perquè veiem l'equip de govern molt il·lusionat amb les seves iniciatives "d'afers exteriors" i han d'entendre que fer sentir la veu de la ciutat, ja sigui en solitari o amb altres municipis de la banda d'aquí de Collserola, no serà gens fàcil i que no és culpa de l'alcalde Ballart, o no només d'ell (recordem que ja va ser alcalde abans i que va formar part de diversos equips de govern abans de ser-ho), sinó també dels governs anteriors, sempre del PSC.

El centralisme barceloní és difícil de combatre, molt difícil. Des del Govern, encara autonòmic, es pot dir que no s'estan donant les millors condicions per establir una relació normalitzada amb la tercera ciutat de Catalunya. Entenem que és així i també que no es van espantar amb els més de cent punts de negociació que els terrassencs els vam plantificar a sobre la taula per començar a parlar, però també veiem que el coronavirus és molt útil per justificar segons què. El fet és que, encara que ho sospitem, no sabrem mai quin hauria estat el resultat de la nova relació amb la Generalitat si no hagués esdevingut la crisi de la pandèmia. Tot i córrer el risc de semblar cafres, hem de dir que l'evolució de la bilateral no hagués estat massa distinta. A Barcelona s'està per unes altres coses i nosaltres continuem sent poc davant els governs i molt menys davant el poder. L'alcalde Ballart deia que era molt més fàcil negociar si no es pertany a un partit nacional. Doncs ara ja sap que no, que portar la ciutat a trobar el seu lloc al món no és només una qüestió de voler.

Tot això és per dir que la vintena d'al·legacions presentades al Pla Específic de Mobilitat del Vallès estan molt bé.