Aprenentatge de vida

Les investigacions realitzades per tal d'esbrinar quina és la manera com les persones humanes aprenem moltes de les coses que configuren la nostra manera de ser i de passar per la vida han acabat delimitant que dos són els processos importants que s'encarreguen d'aquesta qüestió tant definitiva. La transmissió genètica en la repetició dels comportaments de la gent queda clarament patent en veure com un fill i un pare desenvolupen elements de mirall que queden estretament lligats a la cadena vinculada als gens de característiques exactes. A partir d'aquí existeixen milers de coses, que aprenem i que s'allunyen de l'herència i que queden sotmeses en aquests dos procediments.

Per un costat trobarem el mimetisme, la còpia, la imitació de totes aquelles coses que des de ben petits anem absorbint d'allò que ens envolta. Així l'entorn proper, la família, els amics, els mestres i tot el que els mitjans o les xarxes socials van llançant a l'exterior son recollits per les nostres neurones i es van integrant en el nostre ADN actitudinal. Els nens cridaners acostumen a ser nois i nois que reben les informacions de manera exagerada, amb el to de veu elevat. Les persones que no els agrada la música clàssica generalment de petits no l'havien escoltat mai a casa i molt poc en l'àmbit escolar. L'estimulació del nostre cervell en un sentit o bé en un altre fa que tinguem centres d'interessos diferents els uns dels altres i així anem dissenyant com anirem ancorant les coses que ens agradaran i per tant durem a terme i les que no ens criden i llavors deixarem enrere, eliminant-les del nostre quefer.

Per una altra banda la utilització del mètode assaig-error és configura com l'altra forma d'aprenentatge en la construcció del nostre ser. Els humans som per definició curiosos i és aquesta característica, la curiositat, la que ens porta a provar coses de les quals esperem un resultat que d'entrada desconeixem i que volem satisfer en totes i cadascuna de les indagacions que tirem endavant.

Quan hem de decidir alguna cosa la possibilitat d'encert no es gairebé mai del cent per cent. Sempre en tot allò que vivim i davant la presa de decisions podem obtenir èxit o fracàs i de la conseqüència obtinguda obtindrem un aprenentatge per encarar aquesta qüestió en una propera ocasió. Sabem però que som els homes i les dones el que podem cometre el mateix error repetides vegades però la tenacitat de vegades també s'erigeix com una manera de no mostrar-se derrotat.

El mimetisme i l'assaig-error són dos processos cognitius de promoció de les nostres vides, existeixen d'altres, i són ambdós els que fan que siguem més o menys autònoms, independents i tinguem la nostra autoestima més o menys elevada. Amb més o menys intenció fem les coses com hem estat avesats a rebre-les i també hem estat capaços de llançar-nos a l'aventura del què passarà per tal d'obtenir resultats i integrar-los en la nostra personalitat.

El fet de comentar aquests dos elements com a desencadenants del nostre aprenentatge vital no és un caprici d'aquesta setmana és senzillament un recordatori de la necessitat i obligació que tenim els adults d'oferir a les futures generacions un bons exemples en les actituds, comportaments i valors a transmetre i també donar-los-hi moltes oportunitats que experimentin en la seva interacció amb el medi, no afavorint la sobreprotecció i esperant que els resultats, positius i negatius, siguin comprometedors i constructius en l'estructuració del caràcter personal de cadascú, i en la naturalesa humana de tots.