QUAN encetem la primavera, dues setmanes després farà 30 anys que morí Graham Greene. Deia que “la natura humana no és blanca i negra, sinó negra i grisa”. Pot semblar sentència intranscendent. Però amaga un munt de consideracions. A veure si en trec una mica de suc. Demà passat, complirem cinc anys des que els productes bancaris tenen un codi de coloraines per identificar-ne el risc. Després dels nyaps de participacions preferents, deute subordinat i sortida a borsa de Bankia -per cert, amb una sentència judicial “light”- estem curats d’espants. És similar a l’emprat amb electrodomèstics, per mesurar-ne l’eficiència. En nombres d’u a sis, situem respectivament els de menys risc (dipòsits) enfront dels més agosarats, per recuperar el capital invertit (com ara productes estructurats o fons d’inversió).
Jo em considero exigent i contundent. Vestint, intento ésser auster. M’agraden, més aviat, colors forts. Com negre, blau marí o vermell. Defujo el to gris, beix, verd clar o blau cel. Així, quan veig un dia de to gris, de seguida penso que pot ploure. No el veig un color consolidat. La vida i la pròpia parla són plenes d’expressions definitòries sobre colors: els propis de cada fruita, el vi (blanc, negre, rosa o escumós), la puresa de les coses (identificada amb el blanc) i les vetlles de dol (a Occident equiparades al negre).
Acceptant la contradicció i la varietat, reprenc el fil del gris. Gairebé diria que reflecteix un intermedi entre blanc i negre. I, en aquest punt, si passem al camp de la moda, sap acceptar la combinació o el contrast amb qualsevol altra tonalitat. Ve a ésser molt agraït.
Situats al tema recurrent de la pandèmia -que Déu sap quan ens deixarà- ja m’agradaria prou entreveure-la en perspectiva grisosa. No pas en la del negre tètric i d’autèntica paüra.
Sóc escèptic en tema horòscop. M’han dit, però, que el color gris ve relacionat amb Aquari. No hi tinc res a veure. Diuen que indica independència, fa d’escut davant d’influències externes i defuig qualsevol compromís. Laboralment, tanmateix, un vestit d’aquesta tonalitat fa goig i simula una tendència envers la prestança i el rigor.