La poesia és vida

HI ha qui diu que la poesia és emoció. Equival a trobar-ne el seu pensament i acoblar-hi paraules. El gran Octavio Paz (premi Nobel de Literatura, fa trenta anys), afirmava que "l'erotisme és una metàfora de la sexualitat…i la poesia, una erotització del llenguatge". Malgrat que pugui semblar un joc de paraules o, fins i tot, un embarbussament crec que no es podia definir millor... En parlo perquè es compleixen tres mesos des que el poeta valencià Francisco Brines fou guardonat amb el prestigiós Premi Cervantes. Ha estat el tercer any consecutiu en què s'ha triat aquest gènere literari per aquesta fita. Que la distinció recaigui en una persona de dilatada trajectòria palesa una exaltació vital.

En complir-se 10 mesos des que ens van confinar per la pandèmia, molta gent ha perdut alegria. En contraposició, faig una crida decidida envers la fantasia: sense ella, no hi hauria poetes. I, sense música, em faltaria aire i no viuria. Ja ho deia Edgar Allan Poe: "La música, quan va de la mà d'una idea plaent, esdevé poesia". Brines ens l'ofereix com a eina de salvació. "Llum, temps, paraules, homes"… Tot plegat representa un aparador on es pot "comprar" la pau, la serenor, l'apaivagament i la confiança. No ens hem de deixar doblegar pel desencís d'una època angoixant. Cal cercar viaranys on defugir el dolor, la por i el mateix brogit. "Hem de parlar del món i, des del cel, que descendeixi la pau als nostres ulls". Des que s'encetà aquest malson sense aturador, vaig repetint que em carrega i avorreix sobiranament la xerrameca buida, insistent i sovint repel·lent d'uns polítics que "teatralitzen" totes i cadascuna de les seves intervencions. No em fan ni em faran el pes, mentre no arribin a demostrar un mínim d'empatia amb la gent normal del carrer… No tenen un segon de pausa per aturar-se, reflexionar i tibar de dues fonts d'aigua frescament regeneradora: poesia i filosofia? De debò que els costa tant? Mai no arribaran a deduir un bri d'aquesta tesi? Segur que només els preocupa i els guia contemplar-se el melic i elucubrar sobre el "sexe dels àngels". Els insisteixo en la necessitat de posar "sucre poètic" a la seva tasca diària. Les coses tindran una coloraina més bonica i esperançada.