Violència invisible

La violència de gènere és una xacra de la nostra societat. Sovint només ens en recordem quan és una data assenyalada o quan malauradament hi ha una víctima mortal. Però molts dels casos d'aquests maltractaments no es visibilitzen, perquè es queden dins de l'àmbit de la llar. Una docusèrie sobre Rocío Carrasco en la qual denuncia el seu cas ha servit perquè moltes dones s'hi hagin sentit identificades. Sense anar més lluny, el març passat, quan es va començar a emetre el testimoni de Carrasco, els serveis d'acollida i jurídics de Casa Galèria van atendre 135 persones (entre trucades telefòniques i atencions presencials). Aquesta és la xifra més alta des del setembre, quan les atencions telefòniques i presencials al Servei d'Informació i Atenció a les Dones (SIAD) van ser 138. D'una banda, aquest augment de denúncies és preocupant perquè reflecteix la gravetat de la situació. Però el més positiu és que les víctimes s'atreveixin a denunciar els maltractaments, per poder posar-hi fi.

Compensació
La junta de govern de l'Ajuntament de Terrassa desestima la petició de la Societat d'Aparcaments de Terrassa, SA, (Satsa) de rebre una compensació pels ingressos no percebuts durant els mesos de març, abril i maig de 2020, coincidint amb l'estat d'alarma aprovat pel Govern central via decret llei. La societat estima que la pèrdua econòmica suma, en el cas dels tres pàrquings de la seva concessió -plaça Vella, Raval de Montserrat i plaça del Doctor Robert- 486 mil euros.

Satsa ha formulat una petició de reequilibri contractual en la gestió dels tres aparcaments i demana l'apreciació, per part de l'administració pública, d'impossibilitat d'execució de contracte, donada l'aturada d'activitat durant els primers tres mesos de l'estat d'alarma. Està clar que la pandèmia ha representat un impacte econòmic per a tots els negocis. Més enllà de la compensació, la recuperació empresarial ha d'anar acompanyada d'una aposta per la innovació.