Rosa Ferrer, professora d'infermeria
I després escriure el que en penso, procuro no fer-ho mai en calent.
Les paraules que vaig sentir en un espai informatiu televisiu i em van colpir van ser: “La gent el que espera és que des dels governs se’ls digui què han de tenir a la nevera quan passa alguna cosa al seu entorn, com pot ser un temporal, un terratrèmol o una epidèmia, i així amb tot”. Això venia arran de l’epidèmia.
Doncs no!, això no és ni bo ni sa, les persones no volem, bé, no hauríem de voler això, perquè encara som capaces de pensar, i dic encara perquè si seguim així aviat no en serem i serà molt greu; imagineu un futur, no massa llunyà, on els robots, altre cop dits intel·ligència artificial (que no és res més que un muntatge “intel·ligent” fet per uns quants humans), ho decideixin tot per nosaltres?, us imagineu tots com un sol ramat fent el que manin? Si us plau, no deixem que passi!
Titulo “Primum non nocere” aquest article, que vol dir: el primer és no fer mal, aquest és el compromís ètic dels professionals mèdics que vol dir que la seguretat de la persona és el primer.
He de fer una altra pregunta, anul·lar el pensament crític, creatiu i independent de les persones no és fer mal?, jo crec que sí i quan ja afecta el camp de la salut, perquè l’afecta, és molt greu. Quan ens arriba una persona explicant-nos el que creu que té, dient-nos que ho ha consultat al “Dr. Google”, immediatament li diem: “Això no ho ha de fer, l’ha de visitar un metge perquè el Google posa moltes coses que no són, o que confonen”, etc., què ens pensem que faran quan la visita telemàtica no es faci immediatament o no els agradi?, doncs tornar al “Dr. Google”, total tot està a la xarxa. Vet aquí que ja ens hem passat pel folre el “primum non nocere”; ah, encara no he parlat d’aquelles persones que o no tenen formació o no tenen mitjans per connectar-se, aquests els deixarem pel camí?
També ens saltem el “primum non nocere” quan l’excés de notícies, a voltes massa i contradictòries, té les persones amb angoixa, estrès, insomni, etc., continuat. Senyors, notícies sobre malalties les justes i necessàries, no cal repetir contínuament el mateix sobre el mateix, n’hi ha moltes, de malalties, i totes són importants per a la persona que les pateix, i en aquests moments es senten abandonades, i a més cal donar sempre algunes idees per ajudar a afrontar, com he dit altres vegades, les pèrdues i per millorar la qualitat de vida, respectant sempre la individualitat de cada persona; tan sols així, educant i empoderant les persones, fent-les responsables de mantenir la seva salut, aconseguirem una població amb pensament crític.
Dolores Krieger (+), infermera, doctora de la Universitat de Nova York, una excel·lent professora i amiga, fa uns anys ens deia: “Les cures d’infermeria haurien de ser opcionals, és a dir, les infermeres hauríem de poder oferir diferents opcions de cures a les persones i aquestes poder escollir entre elles, amb la nostra ajuda, les que millor s’adaptin a la seva cultura i creences, ja que d’aquesta manera obtindríem una clara millora en la seva salut. Cures a mida?, doncs sí, cada persona és única, per tant cada cura ha de ser única i a mida.
Jo no vull que ningú em digui què he de tenir a la nevera, ni vull una visita telemàtica, ni tampoc que un robot m’agafi la mà quan sigui gran o m’estigui morint, el que vull és rebre l’educació per saber distingir què és més sa en alimentació i sabent-ho jo triaré què poso a la nevera, vull que el professional de la salut em rebi al seu lloc de treball i m’escolti mirant-me als ulls, m’explori i m’expliqui què haig de fer i per què, i m’agradaria que una mà humana i càlida acollís la meva quan sigui gran o estigui malament, i sobretot m’agradaria que al llarg de la meva vida hagi sabut donar tot això que per a mi m’agradaria tenir, aleshores de ben segur que em sentiré preparada i tranquil·la.
Recordo quan de preadolescent deia a casa que volia fer una cosa, la pregunta era: “Per què ho vols fer?”. Jo contestava: “Perquè ho fa tothom”. Aleshores em deien: “Pensa per què t’agradaria a tu fer-ho, perquè si tothom es tira per un barranc, també et tiraràs?, oi que no?, doncs pensa por què ho vols fer tu”.
Ens volen ximples, ens volen espantats, ens volen ramat.
Ens volem curiosos, aprenent contínuament, respectuosos amb la individualitat, amb pensament crític, tot això per aconseguir una societat forta, sana i empoderada.
