Josep Ballbè i Urrit
El dia de Nadal de 1977, marxava de puntetes el genial Charles Chaplin. En Xarlot. D’ell és la frase que configura el títol.
Afegia que “també és un tònic i un respir que ens serveix per apaivagar el dolor”. Deia més: “Mai no deixis de somriure. El dia que no ho facis serà un dia perdut. Sigues tu, intentant ésser feliç. Sobretot, sigues tu mateix. Al cap i a la fi, a la vida tot esdevé un acudit. Riu i el món riurà amb tu. Plora i el món et deixarà plorar sol”.
A la infantesa, es queixà a son pare, al·legant que no tenia joguines. La resposta del progenitor, assenyalant-se el front, fou: “Aquesta és la millor. Tot és ací, fins i tot el secret de la felicitat”. No m’estranya que fes seva aquesta sentència, un cop coneguda la seva biografia i el nucli del seu missatge. De fet, era un pallasso.
Aquesta filosofia vital és molt adient i vàlida a l’entorn actual que ens toca afrontar. Alhora, en el marc de les festes nadalenques, amb un missatge positiu per canviar el món a molt millor… Quan encara cuejaven els serrells de la crisi econòmica de 2008, el sotrac de la Covid-19 ho ha desestavellat tot i de quina manera! Quan el problema es dilata tant en el temps, “l’important és lluitar per viure la vida, per patir-la i gaudir-ne, per perdre amb dignitat i atrevir-se de bell nou. La vida és meravellosa quan no es té por. Cal tenir confiança en un mateix. No sent així, estem condemnats al fracàs. La vida és una obra teatral que no permet assajos. Canta, riu, balla, plora, viu abans no s’abaixi el teló”.
Al cap i a la fi, l’essència cristiana del Nadal queda reflectida en una altra sentència d’aquest gran personatge, que trobo antològica: “La vida et saluda quan fas feliços els altres”. Sembla prou senzill, però, quan restes xop de compromís social i afavoreixes el proïsme, reps amb escreix molt més d’allò que dones. Pot semblar un autèntic contrasentit. Si més no perquè, de fet, mantenia que “per simple sentit comú, no crec en cap Déu”.
No li veiem encara la sortida al tema de la pandèmia. Tanmateix, vull tancar el meu escrit en positiu, amb un darrer pensament d’aquest personatge tan entranyable: “Hi ha quelcom tan inevitable com la mort i és la vida”. Gaudim-ne al màxim, si us plau!
