Josep Ballbè i Urrit
Una sentència que equival, si fa no fa, a la del “ni cap banyut les banyes”. Sovint, però, l’orgull d’algunes persones obvia aquells punts concrets on són febles.Per contra, es dediquen a escarnir vilment els altres per criticar-los, de bell antuvi. Per expressar-ho d’una manera diferent, empren certes dites amb l’ànim de recriminar els defectes de gent que els envolta i els cau malament. Tot plegat, amb la possibilitat real que els seus propis puguin arribar a ésser pitjors. En aquest sentit, encara, la parèmia és prou punyent i encertada: “Diu l’ase al mul: ‘Fes-te enllà, orellut’ / El perol diu a la paella: ‘Si m’embrutes, t’emmascaro’ / Diu el mort al degollat: ‘Qui t’ha fet aquest forat?’”. Veuen la palla als ulls dels altres, però mai no la biga als propis. Quan ben bé tothom s’ha acostumat a l’ús de la mascareta –amb motiu de la pandèmia– no pot ser que hi hagi qui emmascara la realitat. Tenen pa a l’ull. Fan els ulls grossos davant l’evidència. Fins i tot, amb certa mala bava. Disfressant una intenció mal tupida. No hi ha dret! Sigmund Freud, el pare de la psicoanàlisi, sotraguejà i revolucionà la ciència, amb un mètode que intentava esbrinar l’entrellat i el quid dels somnis. Mantenia que “el que no tolerem en altres persones fa palesa la intimitat personal”. Dit altrament, quan no es té el coratge d’acceptar el que no ens agrada de nosaltres mateixos. Expressava que “cadascú de nosaltres considera tothom com a mortal, llevat d’un mateix”. Fins i tot, “ser totalment honest amb un mateix esdevé un molt bon exercici”. Encara més: “De bipolars, ho són els imants. Tu tan sols ets com un idiota que no sap el què vol”. Frases que interpel·len la nostra consciència. Als altres, els podem enganyar. A un mateix, no! Paral·lelament, la Bíblia suggereix el “no jutgeu i no sereu jutjats. No condemneu i no sereu condemnats. Perdoneu i sereu perdonats”. Se’ns gira tasca feixuga a tots. Vol una gran sinceritat, esforç i tenacitat constants. Al final, “la vanitat exterior és indici de pobresa interior”. Gallejar i jactar-se són una tètrica/pobra manera de perdre el temps llastimosament. A qui fanfarroneja, li manca un bull. Ho sento. Establir aquesta reflexió amb motiu dels tripijocs corruptes al cos de Bombers de la Generalitat ho entenc com a necessari.