Josep Ballbè i Urrit
No vull mostrar-me pessimista. Voltant per diferents àmbits, després de la pandèmia, hi ha moments que tot m’entristeix molt.
Ja sé que és massa global parlar en aquests termes absolutistes. Entrar –físicament o telemàtica– en llocs de l’administració pot ser com gairebé practicar un esport de risc. Haver de “circular” per la DGT, la Seguretat Social, l’INEM, una delegació d’Hisenda, urgències d’un centre hospitalari o entitats financeres comporta armar-se de valor, paciència i quelcom més. Déu-n’hi-do!
Potser, tanmateix, val la pena intentar amarar-ho amb un hàlit de sentit de l’humor. Àdhuc de certa sornegueria. Ací, valoro positivament l’enginy i la perspicàcia de gent que fa per escampar missatges motivadors mitjançant alguna xarxa social (on, per cert, a banda de WhatsApp, no hi navego). Ací va la “píldora” engrescadora...
Diuen que foren cinc els jueus que més van canviar la manera de veure el món: Moisès, quan va dir que “la llei ho és tot”. Jesús, quan va dir que “l’amor ho és tot”. Marx, quan va dir que “el capital ho és tot”. Freud, quan va dir que “el sexe ho és tot”. Finalment, vingué Einstein, qui sacsejant íntegrament aquestes quatre sentències precedents, ho engegà tot a dida en afirmar: “Tot és relatiu”.
Cada lector pot fer volar la seva imaginació cerebral pels viaranys que vulgui. Suposo que se m’entén allò que en diem el “sentit de la paraula”. Ara bé, ací sí que vull fer una crida a la capacitat de reacció personal de cadascú. Prou de deixar-nos entabanar per missatges “perdonavides” d’algun polític...! Sobretot quan apel·len a la responsabilitat personal de la ciutadania, de cara a amagar sovint la mateixa incapacitat. No ens llepem el dit! Els darrers dies, amb el rebrot pandèmic, ens ho etzibava na Crawinykel.
Abans de la Covid, havíem assolit uns drets que ningú no ens podrà prendre. Per tant, quan no ens atenen correctament allí on sigui, els hem de fer valdre. No plantejo d’ensenyar les dents, sinó de bregar, no callar i reclamar. Omplir, si s’escau, formularis adreçats als corresponents “serveis d’atenció al client” (de queixa, però també d’agraïment, per què no, quan el tracte és excel·lent!). No essent així, d’ací a quatre dies, ens acabaran d’atropellar. Tot o no-res... i sense embuts!
