Josep Ballbè i Urrit
Aquest divendres, es compleixen 150 anys. Tal dia com avui (del 1872), una partida d’uns 600 carlins arribà en tren a la vila, liderats pel general Joan Castells.
L’havien segrestat, de matinada, a la riera del Gaià. Volien recaptar la contribució egarenca a l’esforç de la 3a guerra carlina. Les autoritats es negaren a l’extorsió d’aquest “impost revolucionari”. A l’assalt a l’ajuntament, només recaptaren un botí de poc més de 500 pessetes, marxant amb la cua entre cames i amb set baixes.
Aquest fet històric dona nom al passeig Vint-i-dos de juliol i esdevé del tot imprescindible que tots els terrassencs en coneguin l’origen. Amb el nom de la rua, es ret un homenatge a aquells que van intervenir en els fets. Acabava d’abdicar el rei Amadeu I i, en la regència, una trepa de brètols volien fer-ne de les seves. Dividits en dues columnes, una baixà pel carrer del Nord. L’altra, pel del Mas Adei.
Els vilatans s’organitzaren fent dringar les campanes, a sometent. Jaume Jover i Marquet, de 46 anys, estava treballant de forner, a l’obrador del carrer dels Gavatxons. En sentir-les, prengué una arma, demanant ajut a l’amic Valentí Alagorda i Mas. Tot seguit, enfilaren cap al Raval, sent rebuts a trets de trabuc. En Jaume va morir a l’acte i en Valentí (de 39 anys) va resultar malferit, perdent la vida el 16 d’agost.
Els altres sometents implicats en la batussa foragitaren els invasors per les teulades. Van fugir –cames ajudeu-me!– al mateix tren en què havien arribat. Des de llavors, durant molt temps, es commemorava la diada amb una processó pública fins al cementiri de Can Torrella, a fer una ofrena floral. Allí, s’hi conserva un monument bastit en record d’aquesta data victoriosa i alhora tràgica.
Recordo la famosa expressió que diu “als carlins, que els mati Déu! Si no, per què els criava?”. Tradicionalistes per norma, defensaven la terna “Déu-pàtria-Rei”. Veien el liberalisme com a tesi bàsica d’una nefasta modernitat, oposant-se a reformes polítiques per aquesta via. Va sent hora –en l’entorn actual– de recuperar la via per l’entesa.
