Josep Ballbè i Urrit
Manquen menys de dues setmanes per a endegar el nou curs. I vull reflectir plàsticament com veig el panorama.Veig el més calent a l’aigüera. Fa massa mesos que dura la broma. Òbviament, faig referència a l’estil prepotent i provocador del conseller del ram: el lleidatà Josep Gonzàlez i Cambray. Lluny d’intentar posar pau i harmonitzar la cosa, sembla que tan sols es dedica a tensar la corda. Una forma com una altra de mantenir l’obstinació i d’encabritar tota la “família” (alumnat, professorat i personal no docent). Així no es va enlloc. En qualsevol altre país democràtic, el seu president ja l’hauria destituït fa molts dies. Entroncant la meva reflexió i d’acord amb el meu gust pels refranys, avui em passaré al ram de la faula: la del ruc i el tigre. El primer li va etzibar al segon que la pastura és blava, quan aquest la veia verda. En escalfar-se la disputa, convingueren un arbitratge extern i anaren a trobar el lleó. Abans d’arribar-hi, el ruc el va escridassar, de lluny, dient-li: “Oi que és blava?” I el rei de la selva va respondre: “I tant que sí!” A requeriment del ruc, el lleó castigà el tigre a cinc anys de silenci, acceptant la sentència, sense piular. No sense abans preguntar-li al “jutge” el motiu del càstig, quan la pastura és verda. La resposta el va esclafar: “El veredicte rau en el fet que una criatura intel·ligent com tu mai no hauria de discutir en va, perdre el temps i fer-me’l perdre a mi”. Malgastar el temps no mena enlloc. Hi ha gent encegada i traçuda que vol tenir la raó pixant fora de test. La negociació entre educació i sindicats educatius deixa palès que som en un carreró sense sortida. Potser el conseller ha assolit algun acord: mantenir una part dels mestres de reforç pagats per l’Estat amb fons Covid de la UE. Alhora contractar monitors –per als centres– a l’hora de l’educació en lleure. Com a moralitat de la faula, doncs, potser val més que calli la intel·ligència i romangui l’entesa. Millor no fer un diàleg de sords! Al llarg de la història, l’educació ha estat valor cabdal, per damunt de cap altra tesi. Va prou bé que el conseller faci una crida a la desesperada per a obtenir acord amb els sindicats abans de setembre. L’espasa de Dàmocles penja damunt seu, amb dues jornades de vaga convocades (7 i 28 de setembre). S’albira un curs marcat pel conflicte. No deu ser que no demana un acord pel bé de la comunitat educativa, sinó per a afavorir i protegir la seva carrera política?