Josep Ballbè i Urrit
Aquest dimarts s’escau –vet ací– el Dia Internacional de la Xocolata. Normalment, se’ns presenta en tres varietats: cafè, blanc i amb llet (amb el cacau en pols, atorgant-li el color marronós).
És un aliment que prové de barrejar sucre amb llavors de cacau. A partir d’ací, se li poden afegir altres elements (fruits secs, menta, nabius, cireres, maduixes, panses, taronja, licors, etcètera).
Diuen els entesos que fa gairebé quatre mil·lennis que es cultiva. Tots coincideixen en el fet que el seu origen cal situar-lo en un doble indret: el continent americà i l’africà. Del primer, l’importaren –a Europa– els grans descobridors. Fins i tot en certes cultures indígenes li retien homenatge, ja que el consideraven un tec celestial, propi dels déus. Alhora se li atribueixen efectes afrodisíacs, que acceleren l’apetit sexual. Tal vegada, però, paral·lelament s’hi associen algunes pràctiques d’esclavatge –en èpoques ja històriques– per part d’algun productor desaprensiu i sense cap mena d’escrúpols.
Amant com soc de la paremiologia, hi ha tot un estol de refranys ben curiosos que tiben d’aquest producte: les coses clares i la xocolata espessa / ser la xocolata del lloro / xocolata i sopa bullida allarguen la vida / posa tomàtec... fins al xocolata / xocolata fred, xocolata a la paret / estofat sense xocolata no val una patata. Tots ells abunden en la idea que som davant d’un element força important, si més no.
L’ou de xocolata és la figura icònica de Pasqua per antonomàsia: per gaudir com a dolç individual o per decorar la mona. Un altre fet que ho certifica, atès que és la festa més important del calendari cristià.
Àdhuc, la xocolata pot ajudar a perdre pes. Cal, però, saber en quin moment del dia menjar-ne. Hi ha nutricionistes que recomanen la seva dieta. Diuen que, prenent-la–amb llet– preferentment de bon matí produeix efectes favorables: sobre la gana, la microbiota, els novells de glucosa, l’oxidació i els ritmes del son i la temperatura...
Per contra, cap al tard, pot arribar a alterar el metabolisme del repòs i l’exercici del matí següent.
Abans de tancar el meu escrit, em ve de gust recordar que –quan jo era un marrec– un dels meus berenars preferits era pa amb tomàtec i xocolata. Les delícies de l’àvia Rosalia, que m’estimava bojament. Actualment, si no hi ha rebosteria, la canalla protesta.
