Julián Sanz i la ciutat

Xavier Marcet

Julián Sanz ha estat una persona clau per entendre la ciutat des de la Transició Democràtica fins a la crisi del 2008. Va jugar un paper molt importat en una etapa de la ciutat de fort creixement de la ciutat, de regeneració urbana, de grans projectes. El Diari de Terrassa de la seva mà es va consolidar com l’espai a l’entorn del qual girava la política local, però també la informació cultural, social i en especial esportiva. Va fer del Diari de Terrassa una capçalera de prestigi dintre la premsa local a escala estatal. Sanz va saber llegir els canvis de la Transició. Va ser valent i va fer una aposta per reconvertir el vell “Tarrasa Informació” i fer un diari capaç de ser notari del batec de la ciutat. Va saber tenir bons col·laboradors, bons professionals. Entre la nòmina de periodistes que hi ha treballat, n’hi ha molts de coneguts. Va ser hàbil políticament, mantenint la proximitat imprescindible d’un diari local amb l’Ajuntament per subsistir, però mantenint l’equilibri polític i donant joc a tothom. Ho vaig viure en primera persona a l’època Royes. Des de l’Ajuntament (de tots els alcaldes i colors) sempre s’ha volgut tenir el Diari al costat i des del Diari sempre s’ha necessitat que l’Ajuntament ajudés l’equilibri econòmic del Diari. L’economia de la premsa local no sempre ha estat tan fràgil com ara, però sempre ha tingut un model de negoci complicat, excepció feta del temps de l’expansió immobiliària quan els anuncis encara no circulaven per Internet i es posaven al diari. Tots els d’una certa edat recordem el Diari de Terrassa del dissabte dels anys noranta i principis del 2000 el gruix de publicitat que incorporava. Julian Sanz va saber mantenir els equilibris amb l’Ajuntament i amb altres actors claus de l’etapa del creixement immobiliari com foren les principals empreses promotores d’habitatge i també amb els bancs, en especial amb la Caixa de Terrassa. Sanz va ser un actor cada cop més important a la ciutat i cada cop va merèixer el respecte de més gent. El Diari de Terrassa tenia una qualitat difícil de trobar a la premsa local estatal. Julián Sanz va trobar en Anna Muñoz la directora que li garantia la qualitat del diari mentre ell es dedicava més a garantir la seva sostenibilitat i creixement econòmic. Va saber ser editor i ser empresari, va saber pensar en gran i durant molt temps les coses li van anar bé. El seu compromís amb la ciutat va anar creixent i va arribar un moment en què era una persona molt reconeguda transversalment. Mentre escric aquest text de record a Julián Sanz, tinc sobre la taula una llançadora que el DDT va regalar en un acte molt concorregut per presentar una de les iniciatives de llibres col·leccionables d’història que Sanz va impulsar des del Diari. Crec que aquell acte va ser l’expressió de la seva enorme penetració a la ciutat i un dels moments de més impacte del Diari. Va ser la seva etapa d’or com a editor i segurament com a empresari. La nova seu del Diari de Terrassa a l’inici de la Rambla responia a aquesta voluntat de contribuir a la ciutat. De deixar llegat. Vaig tenir la sort de col·laborar molts anys amb el Diari que ell editava. Primer en una secció que es deia “Nyerros i Cadells” i que es va publicar sobretot els anys que jo era regidor i alguns més. Per a mi era molt important tenir un espai propi de pensament i marcar un perfil propi. I Sanz ho va entendre i ho va facilitar. Aquells bitllets petits em van costar més d’un disgust en el petit ecosistema de la política local, però gràcies a ells no vaig deixar mai de pensar pel meu compte. Vaig col·laborar molt amb els suplements d’història del Diari en forma de llibres d’història de Terrassa amb Miquel Solé i altres. La veritat és que encara recordo bé la conversa al seu despatx del carrer Galileu a l’antiga seu del Diari. Sanz era llest. Veia les jugades de la ciutat i sabia com posicionar el Diari. Per a mi va ser una fita poder fer aquelles publicacions en un moment en què jo encara em dedicava a la història i creia que la meva vida seria fer d’historiador. Tinc un gran record de Julián Sanz com a persona. Com una persona emprenedora, lluitadora i noble, que sempre em va tractar amb respecte, fins i tot en coses en les quals jo anava i ell ja està de tornada. Va patir molt per la davallada econòmica del Diari i va donar suport al seu fill Raül en la voluntat de mantenir una capçalera amb dignitat. Al final el Diari que ell va fer néixer té continuïtat. Julián Sanz és també la història d’una prosperitat. Representava bé aquesta gent que va poder-se fer un espai important a la ciutat, treballant molt, arriscant, però va saber trobar el seu lloc i fer una contribució important a la ciutat. Julian Sanz representava bé aquesta Terrassa que havia après a créixer d’una forma més equilibrada que la dels anys seixanta i setanta. Julián Sanz es va estimar molt la ciutat, i la ciutat cada cop el va estimar més. Avui, vist des de la perspectiva que ofereixen els anys, li voldríem retornar l’afecte i el compromís que ell va posar a la ciutat. Agraïm el llegat i hauríem de saber donar-li el reconeixement que es mereix. Descansi en pau.