Haver abandonat determinades polítiques produeix efectes molt negatius quan es comprova la seva necessitat. És el que ha passat en matèria d’habitatge de protecció oficial destinat a lloguer assequible.
Amb excuses diverses, enmig de crisis, una de les primeres reaccions fou abandonar a la seva sort els ciutadans sense habitatge propi.
Si això passava a les ciutats, als pobles, la gent anava marxant i quedaven cases i pisos abandonats, sense ningú que tingués interès a mantenir-les i encara menys a rehabilitar-les, perquè no eren rendibles. Han passat els anys, molta gent ha estat foragitada de les ciutats, i ha vingut a buscar refugi o jubilació als pobles. I els pobles no estaven preparats per a un retorn de l’activitat immobiliària, fora dels més turístics.
Actualment, hi ha una carència generalitzada d’habitatge de lloguer en la majoria dels pobles petits i mitjans de Catalunya. Per contra, hi ha multitud de cases i pisos vells i abandonats que no tenen la utilitat que podrien tenir, i donen una pobra imatge d’algunes parts d’aquests pobles. Què fer?
Doncs sacsejar el panorama i anar per feina. Aprofitar aquest moviment de retorn cap als pobles per rehabilitar cases i pisos i oferir-los als interessats. Fàcil de dir, però complicat i lent de fer. Certament, però, si anem perdent temps en debats i discussions, encara serà pitjor. Toca posar-se les piles i buscar-hi solucions diverses. No úniques, ni massa limitades.
Les peticions fetes al Govern de la Generalitat, des de diferents àmbits, però molt especialment des del municipal, han donat els seus fruits, i ara el Govern ja no parla només d’habitatge en ciutats, sinó també en pobles. I no solament això, sinó que posa mitjans econòmics per fer-ho realitat.
Fa uns dies, la consellera Paneque, des del municipi de Planoles (Ripollès), va anunciar un pla immediat, amb un primer fons de cinc milions, però ampliable fins a vint, per tal que tots aquells municipis de menys de 5.000 habitants que vulguin emprendre actuacions de rehabilitació de cases i pisos ho podran fer acollint-se a ajuts diversos.
He de dir que en els darrers mesos molts ajuntaments petits han emprès accions i actuacions per comprar, primer, i rehabilitar, després, algunes cases emblemàtiques del poble o d’altres que estan en molt males condicions. Han decidit tirar endavant promocions públiques, a la vista que no n’hi ha de privades. O són molt escasses.
També les Diputacions, especialment la de Barcelona, han entrat en aquest àmbit, amb ajuts a la compra, primer, i a la rehabilitació, tot seguit. A hores d’ara, ja conec una dotzena de pobles que disposen de les primeres promocions d’habitatge públic destinat a lloguer assequible. És una magnífica via per facilitar l’arribada de nous habitants, i alhora donar utilitat a un bon nombre de cases i pisos abandonats.
Vist l’interès i participació, queda clara la necessitat de pressupostos a la Generalitat per garantir partides anuals, destinades als ajuntaments petits. Lògicament, al costat dels grans, però ara i aquí, ningú havia pensat en els petits. Doncs sí, amb prou diners, podrem rehabilitar cases i parts dels pobles, que bona falta els fa.