Guerra comercial i els BRICS

Pere Simó Domènech, director de l’oficina de Renta 4

La guerra comercial entre els EUA i la Xina serà el centre de les polítiques postelectorals, guanyi qui guanyi. Les acusacions sobre la Xina d’ajudes estatals a l’empresa privada i de l’incompliment de les normatives de l’Organització Mundial del Comerç ha estat una constant. Això ha portat els diferents governs a prendre mesures per protegir les empreses locals amb la imposició d’aranzels dels EUA i Europa el 2018, els acords comercials de 2020 i 2021 dels EUA amb la Xina que no van ser respectats pels xinesos i la posterior bateria d’aranzels dels EUA i Europa a altres productes xinesos. La Xina s’ha anat defensant amb limitacions a les importacions i amb la limitació a l’exportació de certs productes, especialment en terres rares. Ha invertit sense recances durant l’última dècada, a l’inrevés que Occident, en el refinatge i l’exploració de la mineria de matèries primeres essencials com les terres rares, liti, cobalt i níquel, controlant el 90% de la capacitat de producció de terres rares i el 50% de les relacionades amb els vehicles elèctrics i l’energia verda. La política xinesa ha estat abaixar els preus per fer desaparèixer tota la competència i convertir-se en l’únic proveïdor mundial, controlant alhora sectors estratègics de forma indirecta com l’energètic sostenible, el militar i el tecnològic. La conseqüència d’aquesta guerra és una disminució del creixement mundial i un increment de la inflació, que és aprofitat per la resta de països del bloc dels Brics com ara l’Índia i el Brasil. De fet, els Brics suposen un 37% del PIB mundial, un 45% de la població, quasi un 30% de la producció de petroli i quasi un 23% de les exportacions mundials. Els EUA, amb quasi un 22% del PIB mundial, estan defensant el seu lideratge enfront de la Xina, amb quasi el 14%. Per tant, estem en un moment en què els dos blocs que s’estan creant per dominar al món, volen el control de les fonts energètiques fòssils, però també de les fonts renovables amb el control de matèries i tecnologies específiques. Sabem que per mantenir el creixement mundial es necessita molta més energia, i no es buscarà només en les fonts renovables substituint les fòssils, sinó que ambdues, més les noves que es puguin generar, acabaran sent necessàries.