A ningú de Terrassa li hauria de passar per alt la pàgina web que ofereix l’Associació de Veïns de l’Antic Poble de Terrassa, fet pel seu Grup de Documentació Història.
Molt ben presentada i il·lustrada, de seguida tindreu ganes de passar de la passejada per la pantalla a fer-ho pels seus carrers.
A primera vista, es tracta de fer un recorregut per la Història del barri, amb imatges antigues i anècdotes que et transporten a uns temps que et recorden d’on venim. Hi veiem la modèstia de les edificacions, l’existència uns entorns encara verges que demostren que treballar a la fàbrica i fer de pagès era una línia fàcil de creuar –a base d’hores de feina, això sí–, i on els edificis històrics són tota una declaració de la forta personalitat que encara conserva el poble de Sant Pere. Sí, hi ha molta Història i moltes històries, i se n’intueixen moltes més.
Tanmateix, tota la pàgina web, amb els seus diversos continguts –cròniques, indrets, el viatge el 1904 o els camins de memòria–, trobo que respira futur. És clar que el passat sempre es pot mirar amb enyorament, fins i tot se’n pot fer una lectura nostàlgica, amb aquella falsa idea que els temps passats sempre foren millors. Però no és el cas d’aquests indrets de Sant Pere de Terrassa (https://www.fcart.org/anticpoble/). Les imatges, la crònica històrica i les anècdotes ens transporten a uns temps entranyables... sempre que ens els mirem des de la nostra confortabilitat. Però si en fem una lectura una mica més atenta, mirant de posar-nos a la pell d’aquells llocs, d’aquells temps, d’aquella gent, de seguida ens adonarem de quines eren les condicions de vida de no fa pas més de 100 anys, i encara de força més enrere.
Per a mi, la societat que ens mostren aquests indrets és la d’uns estils de vida d’una austeritat severa. També segur que viscuda amb molta més dignitat que la molts viuen el seu consumisme actual. Hi veiem, també, unes relacions humanes que encara hauran d’avançar molt per arribar als nivells de reconeixement de drets i deures socials, culturals i de democràcia política, tal com ara els coneixem, i que no hi sabríem pas renunciar. Imaginar les condicions de treball, l’autoritarisme que regnava fora i dins de les llars, les desigualtats socials que s’hi endevinen, la precarietat en les condicions de salut i en l’ensenyament... I, hi insisteixo, en la majoria dels casos, unes dificultats viscudes amb una decència cívica admirable.
Tot plegat ajuda, i molt, a valorar les condicions de vida actual. Primer, les del mateix antic poble de Sant Pere, ara situat en una de les zones amb l’índex socioeconòmic més alt de la ciutat. Però també, en general, ajuda a fer-se càrrec del llarg camí de lluites dels nostres avantpassats –rebesavis, besavis, avis i pares– per portar-nos fins on som. I és que a la pàgina web de l’Antic Poble de Sant Pere de Terrassa hi ha molta estima per recordar el seu passat, però no hi ha cap tracte ni condescendent ni mistificador amb allò que va ser. Una sobrietat moral, d’altra banda, consistent amb la sobrietat d’allò que ens mostren. Enhorabona. I tant de bo tots els barris fessin un exercici semblant!