El recent informe de la Sindicatura de Greuges de Catalunya posa xifres a una realitat que ens interpel·la a tothom.
Segons les dades recollides, tenim actualment 219 persones en situació de sense llar a Terrassa, una xifra que representa el 0,09% de la població total.
Fa vint-i-sis anys que Terrassa va apostar per abordar el sensellarisme des de la professionalització i l’especialització. L’any 2000 es va incorporar la primera professional als serveis socials municipals dedicada específicament a aquesta realitat, en un moment en què ja es començava a detectar un augment de persones que no tenien on dormir. Aquella decisió, que podia semblar modesta en aquell moment, va ser en realitat el punt de partida d’un model d’intervenció que avui continua consolidant-se.
Avui Terrassa disposa d’un equip municipal especialitzat que treballa cada dia al costat de les persones que viuen aquesta realitat. Es tracta de l’Equip d’Atenció al Sensellarisme, l’EAS. Setmana rere setmana surten al carrer, recorren la ciutat, estableixen vincles amb les persones que viuen al ras i construeixen processos d’acompanyament que requereixen temps, confiança i molta dedicació. Un treball de proximitat que és la base de qualsevol política pública seriosa en aquest àmbit. No es tracta només d’oferir recursos, sinó d’estar presents, de conèixer les situacions individuals i d’acompanyar processos complexos de recuperació social.
Aquest equip fa una feina constant, discreta, profundament compromesa que, per a la gran majoria, passa desapercebuda. Amb el seu esforç, implicació i rigor professional contribueix que Terrassa, tot i ser la tercera ciutat més poblada de Catalunya, presenti un índex de persones sense llar inferior al d’altres ciutats amb menys població del territori.
L’Ajuntament de Terrassa no ha improvisat la seva política en aquest àmbit i la nostra mirada sempre ha estat anar de la mà de les entitats que hi treballen. Des de l’any 1994 mantenim un conveni amb la Fundació Busquets per garantir necessitats bàsiques com l’alimentació o la higiene de les persones sense sostre. L’any 2008 vam posar en marxa l’Andana, un alberg municipal gestionat per Creu Roja mitjançant contractació pública, que actualment disposa de 36 places residencials —12 per a dones i 24 per a homes— així com de quatre places d’emergència.
El 2018 va néixer el projecte “Primer la llar”, liderat conjuntament amb Habitatge Terrassa i el Consorci Sanitari de Terrassa, destinat a què les persones amb problemàtiques complexes de salut mental que viuen al carrer puguin accedir a un habitatge i iniciar un procés de recuperació amb suport professional.
Durant tots aquests anys hem construït una xarxa de pisos compartits amb el suport d’entitats com la Fundació Busquets, ACAU, ABD, Alba i Prohabitatge. Aquests recursos permeten oferir allotjament temporal amb acompanyament socioeducatiu, facilitant que moltes persones puguin recuperar estabilitat i autonomia. Una de les grans fortaleses del model de Terrassa és precisament aquesta capacitat de treballar en xarxa.
L’any 2019 es va formalitzar la Taula de Sensellarisme de Terrassa amb l’objectiu d’oferir una atenció integral a les persones sense llar, i és el resultat d’una feina col·laborativa que va començar el 2016.
Actualment, hi participen diferents serveis de l’Ajuntament i entitats socials i sanitàries com Mútua Terrassa, el Consorci Sanitari de Terrassa, ABD, ACAU, Alba, Càritas, Creu Roja, Fundació Busquets, Fundació Surt – SIE, l’EUIT i Prohabitatge.
És aquesta suma d’esforços la que explica que Terrassa, tot i ser la tercera ciutat de Catalunya, presenti una realitat menys dura que altres municipis amb menys habitants. No és una casualitat. És el resultat d’una política pública sostinguda en el temps i del compromís d’un conjunt de professionals i entitats que treballen cada dia perquè ningú quedi al marge.
Aquest compromís també es reflecteix en els recursos que la ciutat hi destina. Actualment, l’Ajuntament de Terrassa inverteix prop d’1,5 milions d’euros anuals en polítiques adreçades a les persones sense llar. Concretament, 1.411.928,80 euros es destinen a recursos de cobertura residencial i suport social: l’alberg Andana, el programa “Primer la llar”, la xarxa de pisos compartits, serveis de dutxes i roba, així com projectes d’acompanyament com el “programa 360” per a joves.
Cal recordar que en molts casos l’origen del sensellarisme és la pèrdua de l’habitatge. La crisi d’accés a l’habitatge està generant noves situacions d’exclusió residencial i social que impacten directament en les ciutats. Per això Terrassa continua reforçant les seves polítiques en aquest àmbit. Amb el suport de la Diputació de Barcelona, actualment estem elaborant el Pla Estratègic de Sensellarisme de la ciutat, que ens permetrà consolidar i ampliar les línies de treball dels pròxims anys.
Ara bé, també cal dir-ho amb claredat: els municipis estem assumint una responsabilitat enorme davant d’una problemàtica estructural i de país. Les ciutats estem a primera línia, sovint amb recursos limitats i un suport encara insuficient d’altres administracions.
Malgrat tot, Terrassa continuarà fent el que sempre ha fet: assumir la responsabilitat de no deixar ningú enrere.