Hi ha moments que marquen un abans i un després. Moments que són importants no pas perquè surtin a les notícies, sinó perquè són d’una gran profunditat espiritual i marquen la vida de moltes persones.
Per a molts joves de la nostra diòcesi, aquest estiu serà un d’aquests moments: marxem junts a Roma, al cor de l’Església i de la fe. I no només per veure, sinó sobretot per viure i escoltar.
Roma no és només la ciutat eterna i la seu del papa. Roma és la ciutat on reposen les restes de sant Pere i sant Pau, els dos grans testimonis, columnes que van gastar la vida per Crist. Ens hi acostem com qui s’acosta al lloc on es fonamenta la nostra fe. No anem a fer turisme: és una crida a tornar a les arrels, a deixar que alguna cosa ens toqui, ens cremi, ens mogui.
Sant Pere i sant Pau no eren perfectes. Coneixem les seves vides. Però tots dos van deixar-se transformar per la trobada amb el Ressuscitat. Tots dos van posar el cos i l’ànima pel seu Senyor i per l’Evangeli. El seu fracàs aparent es va convertir en missió d’apostolat, la seva por en coratge, la seva ferida en manifestació del poder de Déu. I és això el que anem a buscar: una fe que no s’explica només amb paraules, sinó amb el testimoniatge de vides entregades.
A les basíliques de Roma travessarem la Porta Santa. Però el que és important no és el gest exterior. El que importa és si alguna cosa es mou per dins. Si ens sentim mirats per Crist que no ens demana res més que deixar-nos estimar.
Hi ha joves que potser arribaran cansats, desorientats, ferits, plens de preguntes. I justament per això són els primers destinataris d’aquest pelegrinatge. Perquè Crist no crida els que no el necessiten, sinó els que tenen fam i set. I enmig del soroll del món, que promet molt i dona poc, ens cal un lloc on tot s’aturi, on tot torni a començar. Aquest és el miracle del Jubileu: un instant en què el temps es fa espai de gràcia, on el cor s’eixampla i deixa entrar Déu. I no anem sols. Caminar amb altres –això és sinodalitat– ens recorda que no hi ha vocació cristiana que neixi d’un mateix ni es pugui viure sol. La fe neix de l’oïda (cf. Rm 101,7), neix de quan un altre et mostra el rostre veritable de Déu. Quan la joia d’un altre encén la teva. Quan algú et parla de Jesús i saps que no et parla d’un llibre, sinó d’algú viu.
Quan tornem, no portarem “souvenirs”, portarem el tresor de l’experiència viscuda. La gràcia de tornar a començar, perquè ens diu Crist: “Jo faré que tot sigui nou” (Ap 21,5).
Ara bé, sabem que al pelegrinatge exterior correspon un pelegrinatge interior. Això vol dir que l’experiència que viuran els joves en el Jubileu també la podem experimentar nosaltres des de casa.
Podem seguir també els actes del Jubileu dels joves pels mitjans de comunicació, unir-nos en la pregària i l’Eucaristia, podem meditar allò que digui el Sant Pare i demanar la força de l’Esperit Sant perquè tot ho faci nou en nosaltres.