Ja fa temps que patim els efectes d’un virus dels més perillosos i terribles que han existit mai (res a veure amb la covid-19, la verola, el VIH o altres). Aquest no és considerat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
És un virus invisible, letal, que s’escapa a qualsevol control possible, dissenyat pel poder i d’una gran efectivitat. Es tracta del virus de la guerra, un virus que no deixa cap “seqüela” moral, ètica o humanitària.
La guerra, avui més que mai, és una operació semiòtico-financera total, que excedeix els camps de batalla (o sigui, un conjunt estructurat i dirigit de “missatges”, “símbols” i paraules, que de forma inexorable produeixen, l’efecte volgut (el discurs de la guerra, com a mal menor).
La guerra com a virus és una mercaderia per envair l’imaginari, la memòria i la percepció. Les bombes no sols busquen destruir cossos, sinó produir narratives: instaurar significats prefabricats pel poder “capitalista” per tal de justificar la barbàrie, per mantenir intacta la seva dominació i obtenir guanys.
Saben que quan una bomba cau, no només s’esbocina la matèria, també es fractura el sentit.
Un dels molts exemples d’aquest virus letal: Trump i Netanyahu manifesten després d’haver atacat i bombardejat Iran que només amb la força es pot aconseguir la pau.
Han desenvolupat una semiòtica del negoci militar: un art de guerra simbòlic i audiovisual molt rendible, que prepara, acompanya i perpetua els crims de l’Imperialisme. Aquesta semiòtica organitza l’odi, estetitza la destrucció, edulcora l’ocupació i converteix les víctimes en culpables.
Amb un arsenal mediàtic sense precedents —pantalles, xarxes, titulars i algorismes—, es produeix un sentit teledirigit: selectiu, encobridor, alienant. En aquest context, la “semiosi” (els missatges que s’envien) esdevé un camp de lluita entre classes socials. No hi ha cap neutralitat possible. Cada signe entra dins del conflicte com si fos un projectil: pot ser d’emancipació o de sotmetiment.
Aquesta semiòtica “capitalista” dels bombardejos construeix un sentit de la subordinació que funciona com a dispositiu integral d’anestèsia. El pla és el buidament del sentit, els cossos mutilats són transformats en abstraccions, les ciutats arrasades en “objectius estratègics”, i els nens assassinats en “danys col·laterals”.
Tot l’aparell mediàtic es conjuga per netejar la sang amb eufemismes i encobriments tècnics. És una “semiòtica” de l’esborrament: esborrar les empremtes de la injustícia, esborrar els noms propis, esborrar la història real dels pobles agredits. Cada míssil llançat és acompanyat per un torrent de justificacions visuals i lingüístiques que pretenen blindar la consciència pública davant de l’horror. Després del bombardeig passarem uns avisos comercials.
Contra aquest virus terrible que ha entrat dins els nostres cossos i el nostre pensament, cal una vacuna letal, començant per utilitzar una “semiòtica crítica” (un discurs “alternatiu”, valent i contundent) d’arrel i objectius humanistes, una crítica radical a la manera com es produeix i manipula el sentit, també, en condicions de guerra.
Exhibir, amb una denúncia ferotge, les cadenes de sentit que s’articulen des de les casernes mediàtiques de les potències i els seus monopolis “informatius”. Cal trencar i neutralitzar el discurs mediàtic que ens “inoculen” des dels mitjans de comunicació!!
No n’hi ha prou de desemmascarar una mentida: és urgent transparentar el règim sencer que finança els seus signes i fa possible que les distorsions i desfiguracions més inhumanes s’imposin com a veritat. Cal llegir els bombardejos no només com a fets materials, sinó com a missatges codificats, programats per generar terror, resignació i buidament de sentit. La bomba no és només un projectil: és un relat per crear por, i desarmar el nostre pensament “humanitari”.
Primer de tot, ens hem d’enfortir col·lectivament i ens hem de creure que el poder que dissenya aquest discurs capitalista de guerra no és invencible! No ens han de fer por, podem amb ells!
Així com es fabrica una gramàtica de l’opressió, també es pot construir una “semiòtica” (un discurs) per a la transformació dels mitjans, les maneres i les relacions de producció de sentit. Cada imatge contrahegemònica, cada paraula que denuncia l’extermini, cada símbol que calma el dolor concret dels pobles és una forma de contraatac.
Per exemple: contra el genocidi perpetrat al poble palestí, o l’ofensiva del Netanyahu i Trump contra el poble de l’Iran, cal desplegar les contraofensives semiòtiques que ens defensin de la moralina perversa del bombardeig. Oposar-hi una “semiosi” (un discurs) de dignitat contra el control dels fabricants de sentit dominant. I ser molts i cada dia més! Ser molts cada dia més!
Es tracta d’anar produint esquerdes a l’hegemonia dels que inoculen diàriament el virus de la guerra des d’una praxi comunicacional revolucionària i unitària de tots els moviments per a la pau que estan naixent al món cada dia.
Es tracta d’articular una pedagogia crítica dels temps de guerra.
Quin sentit té la paraula “democràcia” quan es fa servir per justificar el bombardeig de civils? Quin sentit té la paraula “pau” quan s’utilitza per exigir la rendició incondicional dels pobles agredits? La semiosi o discurs revolucionari de pau no pot permetre que els enemics de la humanitat monopolitzin el diccionari. Cal reapropiar-se del llenguatge i reescriure’l des de baix, amb les veus silenciades, amb les paraules prohibides.
Defensar la nostra ment i el nostre pensament contaminat pel virus de la guerra és una forma d’autodefensa popular. És construir un escut crític davant dels embats de la propaganda imperial. És aixecar una muralla de consciència davant de l’allau de desinformació planificada. No es tracta només de dir la veritat: es tracta de crear les condicions socials perquè aquesta veritat s’escolti, s’entengui i es transformi en acció col·lectiva organitzada i no violenta.
Es tracta de construir, amb rigorositat científica i compromís ètic, una alternativa de discurs de pau que no es limiti a denunciar, sinó que organitzi, eduqui i mobilitzi. No hi ha símbol innocent en temps de guerra. Cada paraula, cada imatge, cada silenci fins i tot és part d’un sistema de posicionaments. El desafiament és enorme: fer de la “semiosi” (discurs), un instrument per a l’emancipació, per a la pau amb justícia, per a la reconstrucció del sentit comú des de l’humanisme de nou gènere. Un humanisme que no pacta amb els botxins ni s’agenolla davant de les bombes. Un humanisme que llegeix, que pensa, que lluita.
Hem de ser capaços d’entrar dins el laboratori en què es dissenya diàriament aquesta fórmula malèfica del virus de la guerra i destruir definitivament la formula i substituir-la per la vacuna de la pau!
Si no fem aquest esforç col·lectiu de combatre el poder que genera el virus letal de la guerra, fins a manipular les nostres ments, només voldrà dir una cosa: que l’ésser humà, aquest ésser imperfecte i contradictori, capaç de les millors i de les pitjors coses, haurà sigut capaç de dissenyar un virus per acabar definitivament amb el planeta.
La Plataforma Aturem les Guerres de Terrassa us esperem cada dilluns a les 18 hores davant de l’Ajuntament. Veniu a cridar conjuntament i aconseguim la vacuna contra aquest maleït virus!
