La setmana s’acaba amb dues molt bones notícies. A més de seguir netejant pintades a les parets, l’any vinent se’n subvencionarà la neteja als particulars. I, d’altra banda, aquesta setmana s’ha fet una campanya per posar ordre a la circulació de patinets. Benvinguda!
Des d’aquesta pàgina n’hem parlat tantes vegades de la manca de civisme, que hi ha el perill de tornar a escriure el mateix article amb les mateixes idees per enèsima vegada. Però el cas és que allò que dona més mal viure a la vida de cada dia local, és la manca de civisme. I a les pintades i els gargots a les parets, i a la circulació salvatge dels patinets, encara hi podríem afegir més desafiaments. Potser d’entre tots, el més destacat és el del mal ús dels contenidors d’escombraries, que hi ha gent que més que per omplir-los per dins, els omple per fora amb tota mena de deixalles i baluernes.
Val a dir que en alguns casos, més enllà de l’incivisme conscient i descarat, per dir-ho així, hi ha un incivisme per manca d’informació o, de cultura cívica. El cas dels patinets és flagrant. La campanya de control és una bona notícia -la dolenta, és que s’acaba demà, diumenge-, però quina part del mal comportament dels qui utilitzen aquest sistema de transport és per manca d’informació, o simplement per una informació confusa? Veure patinets a les zones on hi estan clarament prohibits de manera senyalitzada és una cosa greu. Però, i els que no saben que no es pot passar per la vorera, els que van en direcció contrària, els que circulen parlant amb el mòbil, els pares que hi porten la criatura per anar a l’escola, ho saben que és prohibit, i sobretot, perillós? Llegeixo que a les campanyes similars de 2024 es van formular 682 denúncies. Jo sol -em perdonaran la petulància-, durant aquest 2025, ja n’he vist més, de comportaments imprudents i explícitament prohibits!
I el mateix podríem dir dels gargots a les parets, en què hi ha des de pràctiques importades a través d’una certa iconografia cinematogràfica fins a una llibertat d’expressió mal canalitzada, si no vocacions artístiques mal encaminades. Crec que ja havia explicat que, mentre vaig ser a la Universitat de Stanford, les protestes dels estudiants, amb les seves grans manifestacions contra el Columbus Day -el Día de la Hispanidad espanyol-, les pintades es feien, cívicament, amb guix i sobre l’asfalt...
Des del meu punt de vista, a més de saber quantes sancions s’han posat -ridícules, vistos els comportaments majoritaris-, a més de saber que netejar pintades ha comportat als serveis municipals 3.725 hores de feina, o de saber quantes hores suplementàries ha de dedicar Eco-Equip a endreçar els voltants dels contenidors, caldria fer públic també quants accidents s’han provocat i què ens ha costat als ciutadans tot plegat: serveis mèdics, treballadors, pintura i equipaments i personal i cost dels vehicles afegits per a la neteja.
La governació d’una ciutat té diversos nivells de responsabilitat. A dalt de tot, hi ha el lideratge de les grans qüestions -foment de l’economia, atenció als drets socials...-, i a baix de tot, hi ha assegurar un clima de civisme quotidià que faci la vida més fàcil i més amable. Tot és molt important, és clar. Però el ciutadà sobretot s’encara amb allò que hi ha a baix de tot, i és el que sol prendre com a símptoma de com van les coses a dalt de tot i que no pot veure. Per això és tan important tenir les parets netes, que els patinets vagin per on han d’anar, que allò que no càpiga al contenidor sigui portat a la deixalleria. I, encara que no n’he parlat avui, que la ciutat no sigui sorollosa. D’això en depèn la imatge general del govern de la ciutat.