Imaginem per un moment qualsevol situació que ens faci disparar els batecs cardíacs, la suor, el nerviosisme fins a arribar a estats de tensió i ansietat elevats. Segur que tothom ha passat per algun moment en què deixem volar la imaginació pensant que tot anirà malament.
Ja hem explicat alguna vegada des d’aquesta secció que el cervell té com a funció primordial prevenir-nos de possibles circumstàncies nocives per a la nostra vida. També hem explicat que el cervell no distingeix entre aquelles amenaces reals o imaginàries i que la manera com gestionem els pensaments és la que determina el nostre control de les emocions.
És per això que avui us vull parlar de com modificar els nostres pensaments negatius per convertir-los en aliats que ens ajudin a gestionar millor les situacions del dia a dia. Si som capaços de canviar els nostres pensaments, podem transformar la nostra experiència emocional i, consegüentment, tenir actituds més adaptatives davant de la situació que es presenta. Els pensaments negatius descontrolats es converteixen en additius i les persones viuen abraçats a ells.
El circuit de pensament funciona de la següent manera: sempre apareix un element activador, que no és res més que allò que ens toca viure, que sempre provoca alguna reacció. Ja sabem que davant de qualsevol estímul apareix una resposta. És a dir, una situació que provoca una reacció emocional. Pot ser qualsevol cosa, des d’un comentari d’un company fins a una cita mèdica, presentar-se a un examen o fer una reunió a la feina. El que és més important és ser conscient d’aquelles situacions que ens fan reaccionar de manera negativa. Aquí és on la vida ens presenta els seus petits reptes.
Una vegada hem detectat l’element que ens activa els mals pensaments, passem al segon pas: les creences. Aquestes són les idees i els pensaments que tenim sobre la situació activadora. Sovint, aquestes creences són negatives o irracionals i també generen pensaments exagerats i ens impedeixen veure la situació amb claredat i realisme. Cal dir que les creences de cadascú són úniques i personals perquè s’han anat configurant al llarg de la nostra vida en la nostra relació amb l’entorn, a partir de l’educació i les vivències que hem rebut. Aquestes creences són la porta d’entrada, el filtre de com el nostre cervell viurà les coses i, per tant, farà que reaccionem d’una manera o d’una altra. Sabent això, és fàcil concloure que si intervenim en les nostres creences i en modifiquem algunes que ens afebleixen, aconseguirem el control de les nostres emocions i del nostre comportament. I és aquí quan es produeix la màgia.
Es tracta de transformar aquelles creences negatives en alternatives més positives i adaptatives. Això voldrà dir objectivar els elements que intervenen en aquell circuit de pensament. Caldrà tirar la part frontal del cervell, la que es dedica a la raó i la cognició, i abandonar la part posterior, que intervé en les nostres emocions, per fer-nos preguntes clares sobre les variables que intervenen en aquell esdeveniment. Fer-nos conscients que les coses que fem juguen a favor del “tot anirà bé”, perquè la nostra implicació, la nostra preparació, la nostra dedicació és justament el que farà que tot s’acabi resolent a favor. Incidir en les nostres creences de manera voluntària per provocar algun canvi farà que les conseqüències, les reaccions i les emocions també es modifiquin, i, per tant, que siguem capaços d’haver fet dels nostres mals pensaments inicials uns aliats.
No podem pensar en negatiu i tenir una vida positiva. Això és tan obvi com que no podem sembrar llavors de tomàquet i esperar fruits de mandarina.