El futur de la ciutat el dissenyaran persones o la intel·ligència artificial? La resposta és evident. El dissenyaran persones, el que ningú pot imaginar és que ho facin sense un ús intensiu de la IA. No anem tant a la substitució de persones per màquines com a la col·laboració de persones i màquines. No és que la intel·ligència artificial substituirà a la intel·ligència natural, és que anirem a una suma d’intel·ligències. I si no perdem el sentit comú en aquesta equació sempre tindrà l’hegemonia la intel·ligència de les persones. La intel·ligència artificial no ens porta a pensar menys, és tot el contrari, ens porta a pensar molt més. Només si pensem molt més podrem portar la tecnologia al nostre favor.
Si deixéssim que la IA dissenyés totes les ciutats segur que hauria descobert alguns patrons ocults que millorarien algun aspecte de la ciutat, però tindríem ciutats amb poca diferenciació. Poca gràcia. La ciutat és una construcció estrictament humana i les decisions que afecten el seu futur les hem de prendre les persones, però usant el gran potencial que desfermarà la IA.
Podrem simular el futur amb una exactitud extraordinària. Per exemple podrem saber amb enorme precisió totes implicacions del desenvolupament de cent edificis nous en un barri. Disposarem d’una capacitat de simulació extraordinària, que ens permetrà saber com aquestes 100 cases afecten el barri i a tota la ciutat en trànsit, en serveis, en infraestructures, en manteniment, en seguretat, en convivència. Hi haurà una nova generació de polítiques públiques que la decidiran persones, però amb una qualitat de simulació sobre l’impacte real de les decisions que no hem tingut mai. Aquesta capacitat de simulació ens permetrà escodrinyar de forma diferent en la complexitat. Podrem automatitzar alguns serveis als ciutadans d’una forma molt més àgil, i de fet, l’administració podrà oferir molts serveis per defecte als ciutadans i aquests amb el seu comportament i amb les seves decisions aniran marcant un patró que permetrà ser molt més eficient en la despesa pública.
Desapareixeran els funcionaris? No, per fer desaparèixer els funcionaris fa falta molt més que la IA. Tant de bo els funcionaris puguin usar el seu temps en tasques menys repetitives i més centrades a crear valor públic en allò que les màquines no faran mai tan bé com les persones (tenir cura de les persones, impulsar el civisme, estimular la col·laboració, entendre el matís, enquadrar els contextos, saber quan toca una excepció). Una part molt gran de funcionaris es dedicaran a entrenar les solucions d’IA. La suma de la robòtica avançada i de la IA permetrà imaginar nous serveis.
Tindrem noves solucions al trànsit, desplegarem millor les ajudes socials, tindrem més o menys seguretat en funció del nivell de privacitat que vulguem mantenir, podrem predir molt millor el manteniment de la ciutat, podrem fer una pedagogia molt diferent d’una participació ciutadana d’un altre nivell, més seriós, més basat en dades. Podrem ser més eficients en energia, en consum d’aigua, en la protecció del medi.
No em fa por la IA. Em fan por les persones i en especial els populismes. La IA portarà molt “papanatisme” però ens afectarà en algunes coses molt positivament, per exemple en la nostra forma de gestionar la mateixa salut, i en altres coses patirem molt, com en la preservació de la privacitat, en la desinformació i en les guerres que ja veiem que seran tota una altra cosa, però seran sempre cruels.
No vull ni regidors que siguin robots d’IA ni tècnics municipals que siguin programa d’IA. Aspiro a tenir regidors i tècnics que dominin la IA per crear valor molt més valor públic. La IA ens forçarà a escollir polítics i funcionaris molt intel·ligents i en això farem el que podrem.
Què hauria de fer Terrassa per entrar amb bon peu en la IA? En primer lloc, apostar per tenir unes dades netes i d’alta qualitat. La IA és com un motor que necessita una benzina que es diuen dades, i necessitem dades polides si volem que el motor funcioni bé.
En segon lloc, ha d’apostar per persones que sàpiguen fer aquesta transició i que sàpiguen anar de les necessitats dels ciutadans i de la ciutat a la tecnologia. L’administració s’haurà de repensar i això no és senzill. En tercer lloc, no ha d’inventar la roda, ha de col·laborar amb altres ciutats en projectes que polítics, tècnics i ciutadans anem aprenent noves formes d’ús que ens porti a una nova generació de valor públic.
La IA no ens ajudarà en tot. Si tenim bons o mals polítics, si tenim funcionaris més o menys compromesos, si tenim ciutadans amb més o menys civisme, això dependrà, per sort, de les persones. Ha arribat el moment. El potencial de transformació que permetrà la IA és altíssim. No s’ha d’esperar. Al mateix temps hem d’aprendre a gestionar les funcions de la IA, amb cura, amb sentit comú i amb una cosa que la IA li costa més, no perdre un cert fil d’ironia.