Ja fa un cert temps que m’estic obsessionant amb els esportistes que són bèsties competitives.
Esportistes que viuen per competir i per guanyar, que no es rendeixen mai, que sempre busquen superar els seus límits i que no suporten perdre en res del que fan… Aquests són els que sempre guanyen. Sí, sí, sempre guanyen perquè juguen al joc infinit. Juguen a ser millors cada dia, a potenciar les seves virtuts i a minimitzar les seves mancances, juguen i aprenen sense excuses ni justificacions i passi el que passi, de cada enfrontament, sempre en trauran un aprenentatge i una nova motivació. Aquests són els bons i els que desperten en mi màxima admiració.
Ara, però, amb l’edat, m’he adonat que sovint aquest perfil d’esportistes també són poc exemplars actitudinalment. I ho sento, però això sí que ja no ho comparteixo. Crec al 100% que un ha de ser capaç de jugar al límit per guanyar i de donar-ho tot per la victòria, sense veure el rival com un enemic. Sense tenir ganes de trepitjar-lo, d’humiliar-lo o fins i tot de celebrar-li un gol a la cara. Ser competitiu no és això, ni molt menys. Defenso l’esportista competitiu, que a la pista no té amics, però tampoc enemics. Estic convençut que es pot ser una bèstia competitiva sense necessitat de ser també un maleducat.
Per desgràcia, actualment en l’esport formatiu està començant a guanyar presència aquest perfil d’esportista i també d’entrenador poc respectuós i en què, amb l’excusa de la lluita per la victòria, qualsevol tripijoc té cabuda. Ens equivoquem i molt. L’afany per la victòria o la medalleta no ens ha de fer oblidar que certes pràctiques són innecessàries i vergonyoses. Hem de posar els cinc sentits a saber fer entendre als nostres esportistes i entrenadors joves que es pot ser una bèstia competitiva sense necessitat de trepitjar ni humiliar ni menystenir ningú. Per què a la vida guanyarem i perdrem molts cops, però la vida seguirà i sovint recollirem allò que hem sembrat…
Glòria per als que ho aconsegueixen, paciència amb els que ho estan intentant i solitud per als que ja sabem que no canviaran!