Gairebé totes les accions humanes són millorables, però les que afecten la vida personal i pública de la ciutadania han de ser motiu d’estudi, d’avaluació i de millora constants.
M’imagino, més ben dit, estic segur que els motius, efectes i conseqüències de la caiguda d’energia a tot Espanya i Portugal del passat dilluns dia 28 seran objecte d’una rigorosa auditoria per tal d’evitar la seva repetició i, alhora, per veure quines infraestructures, equipaments i serveis s’han de tenir supervisats i controlats com perquè s’activin en casos semblants.
Dels meus anys a Suïssa provenen tot un seguit de mesures que sempre vaig tenir presents en l’àmbit de responsable d’un ajuntament. Disposar d’un o dos grups electrògens, tenir sempre dos o tres mil litres de combustible per als vehicles municipals i els de l’ADF, tenir sempre carregat un petit camió cisterna amb aigua potable, disposar d’unes quantes llanternes elèctriques amb bateries de quatre hores d’autonomia, tenir emissores pròpies per no dependre dels mòbils, etc.
I en l’àmbit personal, fer com feien tots els suïssos, després de la Segona Guerra Mundial. Disposar d’una reserva d’aliments per a un mes o mes i mig. Res de dos o tres dies, no, no, més contundent. I sí, fa anys que tinc una varietat d’aliments en conserva, amb vidre o en llauna, a més de begudes diverses. En fi, no costa gens organitzar-se i anar-les renovant cada tres o quatre mesos. Això dona una gran tranquil·litat en temps agitats com foren els de la pandèmia o ara mateix, amb l’apagada general.
Però bé, si parlem d’aquest darrer fenomen, gairebé només imaginat com ciència-ficció, ens l’hem trobat i convé fer-ne estudi i avaluació per evitar la repetició, però res indica que no ens pugui caure alguna altra plaga que posi a prova les costures del país. D’entrada, dir que si en una cosa som molt millors és en la gestió dels problemes i els infortunis. Em refereixo als partits progressistes, i molt especialment als socialistes. Ho vam veure durant la pandèmia, però també amb motiu de la dana, a València.
Ara i aquí, que l’apagada no es convertís en un drama fou mèrit de tots els ciutadans en general. Són comptats els casos de reaccions inadequades o rupturistes. Paciència, comprensió i seguiment de normes de sentit comú van facilitar la feina de tots els serveis privats i públics. I la rapidesa a donar explicacions, ni que fos de la situació real, sense tenir clares les causes, va portar tranquil·litat. I dedicar-se a resoldre les conseqüències era el que tocava, i el que finalment es va fer.
Dit això, hi ha molt camí per recórrer en l’àmbit d’entitats públiques i privades. Toca estudiar les disponibilitats de generadors, equips d’intervenció, de dia i de nit, comprovar existències en les farmacioles, materials de senyalització, equips de transmissió, etc. Veure també en les grans estacions de trens i busos quins grups d’emergència tenen com reforçar-los o simplement renovar-los, a més de dotar tots els edificis públics i alguns de privats de sistemes de megafonia exterior, per poder comunicar a la ciutadania les incidències i novetats que es vagin produint.
De fet, en totes les emergències apareixen novetats que convé detectar per poder millorar la resposta en una pròxima ocasió. I segur que la tindrem, a més o menys tardar.