Article publicat el 22 de febrer del 2013 al Diari de Terrassa a la columna Jo dec ser d’una altra galàxia.
Benvolgut senyor Joseph Ratzinger: avui no em dirigeixo a vostè com a vicari de Crist, perquè quan li arribi aquesta carta a les seves mans no sé si li hauria de dir expapa o “obispo emérito de Roma” o... Per si de cas, ho faig com a home, com a ésser humà que el dia 16 d’abril del 1827 va néixer a Baviera com a fruit de l’amor entre Maria Rieger i Joseph Ratzinger.
Ens va deixar astorats quan ens va dir que renunciava a ser papa i pensava retirar-se a un convent de monges. I molta gent es pregunta: una persona com vostè, interlocutor directe entre Déu i els humans ha estat, qui ha pres la decisió o és que Déu li ha ordenat? A partir d’ara, deixarà de ser infal·lible i es podrà equivocar com qualsevol altre amb una intel·ligència i coneixements similars als seus? I com anirà vestit? Es continuarà dient Benedicto o es dirà una altra vegada Joseph?
I què més dona. El que és realment important és si vostè continuarà posant cullerada indirectament al Vaticà. Un papa jubilat, vivint tan a prop pot ocasionar molts maldecaps, i els enemics que té hi continuïn sent. Vigili amb el que li donin a menjar, i la medicació que pren a partir d’ara no fos cas que li passés com a Joan Pau I, que tenia la intenció de fer canvis importants dins de la cúria del Vaticà. Gaudia de bona salut, i el van enviar directament al cel cap de 33 dies, sense fer-li l’autòpsia. Per si de cas, compte, ja en la seva primera missa com a pontífex vostè mateix va dir: “Rogad por mí, para que por miedo, no huya entre los lobos. Roguemos unos por los otros para que sea el Señor quien nos llive y nosoros aprendamos a llevarnos unos a otros”. Això demostra que en entrar vostè ja sabia “de qué iba el paño”, com diuen els castellans, i donades les circumstàncies crec que ha fet bé de llença la tovallola.
El cas és que s’ha de tenir molta fe per creure’s que vostè es retira per motius d’edat i de salut. De la mateixa manera que s’ha de tenir molt fer per justificar el “reality show” per capítols de l’agonia de Joan Pau II. Però no cal patir perquè l’Església catòlica ho justifica tot. En el cas del seu antecessor Joan Pau II, perquè amb el seu dolor emulava la passió de Jesucrist i es va convertir en un potent símbol de missatge evangelitzador. I en el seu cas, ho justifiquen dient que el fet que vostè se’n vagi és un missatge que dona l’Església del món sencer, de generositat, de llibertat, d’humilitat i d’amor. Ell emulava el dolor i la passió de Jesús i vostè la intel·ligència de saber-se retirar a temps, cosa que molta gent n’hauria de prendre exemple.
Ai, Senyor!... Tant de bo hi hagi molt aviat una “fumata blanca” que accepti els anticonceptius (per així evitar morts i sofriment), faci del celibat una opció lliure (amb la finalitat d’evitar pedofílies i altres escàndols). Acceptin el divorci com quelcom natural (menys el papa, tots ens podem equivocar) i permetin que les dones tinguin els mateixos drets que els homes dins de l’Església (amb la finalitat d’eliminar una gran i injusta discriminació).
En el passat, si no volies ser catòlic en aquesta galàxia, t’hi obligaven. Avui afortunadament la llibertat permet que tan sols hi tinguin cabuda les persones honestes que sota l’auspici de la fe tan sols els mou l’amor, la generositat i la innocència. I aquesta gent es mereix que sigui elegit un nou papa que estigui a la seva altura.