Els que hem estat al capdavant d’un ajuntament, hem anat observant descensos en els comportaments cívics de moltes persones, de manera que l’espai de tots es va convertint en un espai que uns pocs se’l volen fer seu.
Les notes d’incivisme es van fent presents en múltiples espais i de múltiples maneres. Totes elles rebutjables i que cal aturar abans no sigui massa tard.
Avui poso la nota sobre una qüestió que anys enrere era esporàdica, molt limitada en uns llocs determinats i que ara es va estenent per tot el país. Em refereixo al costum de molts conductors i acompanyants, que una vegada consumida una beguda, un menjar o una cigarreta, la llencen per la finestra.
Aquest reiterat costum esdevé lamentable i alhora difícil d’aturar si no ho fem entre tots. Primer, amb fortes campanyes informatives – educatives, explicant l’incivisme que això suposa i el perill per a flora i fauna. Podem afegir-hi la mala imatge que suposa veure els vorals de camins i carreteres, plenes d’envasos, cartrons, plàstics, cigarretes i en alguns casos qualsevol altre utensili que s’hagi fet servir per beure o menjar.
Anys enrere, el problema era esporàdic, ara ha esdevingut sistèmic. Ho podem comprovar en les grans vies, però també en les secundàries. No sé què pensen conductors i acompanyants quan llencen fora del vehicle, els envasos del que han begut o menjat. Com creuen que es netegen els espais embrutats? S’imaginen el mal que poden produir al bestiar domèstic i al salvatge? No saben que alguns animals poden intentar menjar o empassar-se alguns d’aquests envasos i morir en l’intent? Voldrien tenir casa seva o el seu jardí o carrer, ple de deixalles?
És urgent una campanya llarga, ben dissenyada, ben plantejada, de cara a sensibilitzar la ciutadania que anar en vehicle no permet llençar fora res del que es tingui a dintre. És tan senzill i tan pràctic com recollir-ho i esperar arribar a casa o en algun lloc amb contenidors per deixar-ho en el lloc que correspongui.
Aquest costum ha de ser l’habitual, sempre i en tot lloc, deixant enrere la maleïda via de desfer-se d’una cigarreta o del paquet de tabac, llençant-lo per la finestra. El mateix cal dir dels envasos de begudes o els embolcalls de caramels, xocolates o altres productes.
No es pot tolerar trobar qualsevol carretera amb tota mena de productes per terra. Això ens costa una fortuna a tots plegats i deixa el territori amb una mala imatge terrible. A més, com he dit, causen danys greus i permanents en ramats d’animals domèstics i a tota la fauna salvatge. Demanem ben poca cosa: guardar els materials en el cotxe, fins a arribar a casa. No és cap heroïcitat, però és extraordinàriament important.