La Fundación Cotec per a la Innovació és una organització privada i independent que des de fa dècades realitza una intensa labor al servei de la innovació tecnològica en l’activitat empresarial espanyola.
Un terrassenc, el Sr. Aleix Pons i Vigués, n’és el director d’Economia i finances, qui recentment va intervenir en un acte organitzat per la Conselleria d’Economia sobre la realitat del desplegament dels NGFEU, en el qual es va referir a les seves darreres publicacions, en les quals m’he basat per a aquest article.
La Dra. Mariana Mazzucato, economista italoamericana, és professora d’economia de la innovació i valor públic al University College de Londres i fundadora-directora de l’Institute for Innovation and Public Purpose (IIPP). La seva recerca se centra en les relacions entre els canvis tecnològics, econòmics i socials. Recentment, va dissertar en una de les sessions del cicle “Un nou pensament econòmic per al segle XXI”, que organitza la Fundació laCaixa.
Segons va extensament explicar aquesta famosa economista, en el seu darrer llibre, “The Públic Value of Arts ans Culture”, desenvolupa la teoria segons la qual la cultura i les seves diverses manifestacions són actualment una part important de l’activitat econòmica amb uns destacats efectes multiplicadors, realitat que imposa canviar la mentalitat de considerar-la una realitat no econòmica amb necessitat de ser sufragada, seguint criteris variats, amb fons provinents de la generació de riquesa que prioritàriament deriva de l’activitat empresarial. La Dra. assenyala que l’activitat cultural desplegada s’ha d’integrar també com una font de prosperitat econòmica.
Pel que fa a les publicacions de la Fundación Cotec, cal destacar un primer estudi sobre l’evolució de l’ocupació tecnològica i un altre sobre la complexitat econòmica, la seva diversitat i ubiqüitat. Ambdós estudis, amb possibilitat d’anàlisi per a cadascun dels municipis espanyols, es poden trobar a la seva web, https://cotec.es/la-fundacion/, i conclouen que com més altes són l’ocupació tecnològica, la complexitat i la diferenciació d’una economia, més resilient és l’activitat econòmica i el nivell de renda generat.
Relaciono aquestes dues temàtiques puix que ens mostren dues clares i contraposades realitats a la nostra ciutat i estimo que aquesta valoració conjunta pot servir per encarar estratègies municipals necessàries.
Mentre que en el conjunt de l’Estat l’ocupació tecnològica ha crescut quasi un 50% en la darrera dècada (2015-2025), i ha doblat el percentatge de creixement de l’ocupació total, a Terrassa només ha crescut un 14%, per un 45% que ho ha fet la global. A finals de l’any passat, els llocs de treball dels tretze epígrafs de la CNAE, que per aquesta fundació engloben les activitats tecnològiques, només representaven a Terrassa un 6% per cent de l’ocupació, menys de la meitat de les realitats com Castellbisbal i Sant Cugat i una tercera part del percentatge d’ocupació tecnològica que presenta Rubí.
Respecte a la complexitat econòmica, no anem pas millor. Terrassa, que ocupa el lloc vint-i-dos dels municipis espanyols per nombre d’habitants, amb dades del 2024 baixa a la posició cent setanta-quatre del rànquing per complexitat econòmica, quan fa dotze anys ocupàvem la seixanta-vuitena posició, així que disminueix de 0,347 a 0,201 l’índex de referència, que pel fa a Sant Cugat se situa en 0,710, i ocupa la tretzena posició i Barcelona capital, que amb un índex d’1,220 ocupa la segona posició espanyola.
No conec dades o estudis sobre valoracions de la vida cultural i menys de manera comparativa, però no tinc cap dubte que Terrassa ocupa una alta posició per la seva diversitat, riquesa i recurrència. Des de l’activitat esportiva amb l’hoquei com a capdavantera, el jazz, els castellers fins a les activitats lligades al modernisme, la realitat del MNACTEC, LaFACT, etc., així com l’activitat de les moltes associacions ciutadanes reflecteixen una forta idiosincràsia cultural de mèrit.
Aquesta dualitat estimo que ha d’estar present en l’anàlisi i definició d’estratègies de la ciutat, i també de les entitats de promoció de l’activitat econòmica, com la que tinc l’honor de presidir. Ser la seu de l’ESEIAAT-UPC, centre tecnològic per excel·lència, no es correspon amb les realitats anteriors que en un altre ordre de magnituds també surten reflectides en les següents dades d’Idescat.
Mentre que el VAB per població representa el 71,7% de la mitjana catalana (dades del 2024), la renda disponible per habitant creix al 95,7% (dada del 2023), realitat que reflecteix un fort esforç del sector públic en finançament de la societat, que per si sola no és capaç de garantir els diversos serveis públics i prestacions socials.
Sent conscients que per valorar la realitat empresarial, principalment la industrial, s’ha de tenir una mirada comarcal, ja que per manca d’ubicacions diverses empreses d’arrel terrassenca s’han desplaçat a poblacions properes, com a ciutat i cocapital comarcal hem de redoblar els esforços, les iniciatives i els pressupostos per recuperar posicions en l’activitat tecnològica i en la generació d’una la riquesa que tota societat requereix per un just repartiment posterior, i la realitat cultural exposada també ha de ser una palanca per aconseguir-ho en el marc d’una societat diversa i integrada.