En els darrers dies s’han publicat opinions que redueixen la política municipal contra les violències sexuals a l’elaboració d’un protocol adreçat a les entitats. Respecto totes les opinions i considero que el debat públic és necessari.
Però quan parlem d’un tema tan greu com aquest també tenim la responsabilitat d’explicar la realitat amb rigor.
Perquè reduir tota una política pública a un únic document és una simplificació injusta. I, sobretot, invisibilitza la feina que durant aquests anys han fet i continuen fent les professionals, les entitats i totes les institucions que treballen conjuntament per prevenir les violències sexuals i millorar la resposta davant qualsevol agressió.
La lluita contra les violències sexuals no és nova a Terrassa. Fa anys que la ciutat treballa per prevenir-les, atendre les víctimes i millorar la resposta. Ara bé, arran de l’aprovació de la Llei orgànica 10/2022, de garantia integral de la llibertat sexual (coneguda com la llei del “només sí és sí”), i del nou marc d’actuació que aquesta estableix, vam identificar la necessitat d’intensificar encara més aquesta feina. Per això, aquest govern va decidir situar la violència sexual com una de les prioritats polítiques del mandat, reforçant la prevenció, la coordinació i els recursos destinats a combatre-la.
Ho vam fer reforçant els serveis especialitzats, apostant per la prevenció i consolidant la Taula de Violència Masclista de Terrassa com el principal espai de coordinació institucional en aquest àmbit. Liderada pel Servei de Polítiques de Gènere, hi treballen conjuntament diferents serveis municipals, la Policia Municipal, els Mossos d’Esquadra, els principals operadors sanitaris de la ciutat, Mútua de Terrassa, el Consorci Sanitari de Terrassa i l’ICS-CAP Antoni Creus, el Departament d’Igualtat i Feminisme, el Departament de Justícia, a través de l’Oficina d’Atenció a la Víctima del Delicte, l’ICATER i la Comissió 8 de Març.
També hem apostat decididament per la prevenció i per la capacitació de totes les persones que poden tenir un paper clau davant una situació de violència sexual. Des del 2023, més de 770 professionals dels àmbits sanitari, policial, judicial, municipal i d’atenció especialitzada han participat en les formacions impulsades per la Taula de Violència Masclista. Aquest esforç s’ha estès també als operadors de la nit, al personal dels locals d’oci, al professorat, a les entitats i a altres agents comunitaris. Paral·lelament, hem desplegat campanyes de sensibilització, accions sobre el consentiment, els camins segurs i la Xarxa de Punts Liles i +, fent arribar la prevenció als espais on transcorre la vida quotidiana de la ciutat.
Aquest treball conjunt ha permès millorar la coordinació entre tots els serveis, definir circuits específics d’atenció a la violència sexual, establir criteris compartits d’intervenció i garantir una resposta més ràpida, coordinada i especialitzada a les dones que pateixen aquestes violències.
Les polítiques públiques contra les violències sexuals també s’han d’avaluar per la capacitat d’una ciutat de prevenir-les, detectar-les millor, generar confiança perquè les víctimes denunciïn i oferir una resposta especialitzada quan es produeixen.
És en aquest context que neix el Protocol Marc per a la prevenció de les violències sexuals a les entitats. No és el punt de partida de la nostra política. És una conseqüència més de tota aquesta feina. Els protocols són una eina necessària, però només funcionen quan van acompanyats de formació, recursos, prevenció i un compromís real per transformar les dinàmiques masclistes. Precisament, això és el que hem intentat construir durant aquest mandat. I vull reconèixer especialment les entitats que ja han decidit formar-se, revisar les seves pràctiques i incorporar aquesta mirada al seu funcionament quotidià. Són un exemple que la prevenció només és possible quan les institucions i el teixit associatiu comparteixen un mateix compromís.
El Protocol Marc no pretén carregar les entitats amb més responsabilitats. Ben al contrari. Vol oferir-los eines, criteris compartits i suport perquè puguin identificar, prevenir i actuar davant situacions que massa sovint han estat invisibilitzades o normalitzades. Per això no ens hem limitat a redactar un document. L’hem presentat públicament, hem organitzat sessions formatives obertes a totes les entitats de la ciutat, oferim assessorament individualitzat i continuarem acompanyant-les perquè puguin aplicar-lo amb garanties.
I encara queda molt per fer. No ens conformem.
Hem traslladat a la consellera d’Igualtat i Feminisme la necessitat de crear un espai tècnic i polític estable amb els municipis per abordar les violències masclistes i continuem reclamant qüestions fonamentals per a Terrassa: un hospital de referència per a l’atenció de les agressions sexuals, el reforç dels recursos especialitzats i la millora dels circuits sanitaris. Liderar també és continuar exigint allò que la ciutat necessita.
Però hi ha una reflexió que considero encara més important.
Ens preocupa la violència sexual, però ens preocupa encara més que el debat públic acabi posant el focus en un protocol i no en l’arrel del problema: una cultura masclista que encara avui normalitza actituds, comportaments i privilegis que fan possibles aquestes violències.
El veritable debat és si, com a societat, estem disposats a qüestionar aquestes actituds i a assumir que la lluita contra les violències sexuals ens interpel·la a totes i a tots. Sense aquest compromís col·lectiu, cap protocol serà suficient.
La crítica política és legítima. Però quan parlem de violències sexuals, el debat només és útil si contribueix a combatre l’arrel del problema i a sumar esforços per construir una ciutat més segura per a tothom.
Les dones de la nostra ciutat no necessiten més confrontació. Necessiten institucions, professionals, entitats i ciutadania treballant en la mateixa direcció per erradicar la cultura masclista que encara fa possibles aquestes violències.
Aquest és el compromís que continuarem assumint. I, com sempre, si alguna entitat considera que necessita més eines o més formació, ens trobarà disposades a acompanyar-la.