He llegit amb especial atenció l’entrevista d’aquest diari al pastor Daniel Sánchez.
Pastor d’ovelles en els paratges del parc natural de Sant Llorenç que ha decidit plegar o canviar de modalitat a la vista de les dificultats de l’ofici. Posa com un dels principals problemes el de la convivència amb la gent. Lògicament, amb una part de la gent, la que se’n va a la muntanya i oblida les normes mínimes de respecte i convivència amb la natura, per descomptat, però també amb tot el que s’hi mou. En el seu cas, un ramat supervisat i protegit per ell i el seu gos d’atura.
Ho he exposat en diverses ocasions, en aquestes mateixes pàgines, que un dels principals maldecaps dels nostres pagesos i ramaders és la progressiva i constant presència de persones arreu del país i al llarg de tot l’any. Un parell o tres de dies abans de la lectura de l’esmentada entrevista, em vaig trobar, ja cap al vespre, tres vedells i dues vaques en plena carretera de Ripoll cap a Berga en el seu pas pel municipi de les Llosses. No era la primera vegada, i per desgràcia no serà la darrera en què sortejat el perill has d’intentar fer-los entrar de nou cap al bosc, amb la dificultat de tenir “el vailet” com a obstacle, i mirar de portar-los cap on hi ha una porta, o el tram de “vailet” trencat per algun boletaire incívic.
A continuació, toca mirar o demanar a qui pertany el bestiar per trucar al propietari o al masover per avisar que té algun tram de “vailet” trencat que cal reparar... Per desgràcia, massa sovint ens trobem amb aquests problemes que motiven indignació, primer, i considerables problemes després per trobar el bestiar esgarriat i tornar-lo al seu lloc. Però sempre amb la por al cos que una sortida d’aquestes pugui provocar accidents greus en vehicles de quatre rodes, però molt més greus en els de dues.
Torno al principi. Els grans incendis que hem patit a Catalunya, en el passat, poden tornar en qualsevol moment i això ha portat el Govern a estudiar i posar en marxa algunes actuacions a curt i llarg termini. Cal treure combustible dels boscos i per fer-ho s’han de fer tallades importants, algunes de les quals suposen espais de transició entre el bosc i els prats. Aquesta mesura ja s’ha aplicat en unes quantes comarques, una de les quals és la del Berguedà. És una bona proposta.
Però millor combinar aquesta decisió amb la de facilitar la implantació de noves activitats ramaderes que com la de Daniel Sánchez permeten reduir el sotabosc mitjançant l’ús de ramats d’ovelles, de cabres, o vaques i cavalls. En cada lloc van millor uns animals o altres, però tots donen bons resultats per al que es pretén.
Dit això, és evident que cal emprendre una llarga i profunda campanya de sensibilització i coneixement de l’activitat rural. Parlo de rural de muntanya, però també propera a qualsevol ciutat. Els resultats s’han de buscar arreu del país. La gent ha d’entendre quin ha de ser el seu comportament i quines coses no es poden fer perquè en perjudiquen d’altres de manera molt rellevant. Això només es pot fer mitjançant els grans mitjans audiovisuals durant tot el temps que faci falta. I una altra de les peticions està en marxa: reducció de la burocràcia municipal, comarcal, autonòmica i estatal. Tot ha d’ajudar a preservar, mantenir i recuperar activitats com les descrites.