Lluís Gil, Sotsdirector d’empresa i recerca de l’ESEIAAT de la UPC
Des de fa més d’un segle, la formació de professionals de l’enginyeria és un dels actius de la ciutat de Terrassa. Des dels seus inicis, donant resposta a les necessitats de la tradició industrial de l’entorn, fins a l’actualitat, en què els professionals formats als centres de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) a la ciutat participen activament en la construcció del futur, en un escenari global i tecnològicament complex. La presència de la UPC a Terrassa no s’entén sense una clara vocació territorial i una voluntat d’impacte en la societat.
L’ESEIAAT, l’escola d’enginyeria de Terrassa, és un dels pocs centres d’educació superior que compta amb l’acreditació institucional com a segell de qualitat. Això ha situat l’Escola al capdavant dels centres d’educació superior del país amb una de les ofertes educatives en enginyeria més àmplies i completes i amb uns indicadors espectaculars. Però més enllà dels diferents galons i reconeixements, voldria realçar un dels trets distintius del model formatiu de l’ESEIAAT: la seva connexió directa amb la realitat professional.
L’Escola disposa de diferents mecanismes per apropar el talent, la formació i el desenvolupament professional. Un dels instruments estrella són les pràctiques en empresa. Les pràctiques són una porta d’entrada al món laboral i, sovint, el primer pas cap a una feina estable. Les pràctiques permeten a l’estudiant posar en pràctica els coneixements adquirits, ampliar les seves habilitats, aportar valor i que li sigui reconegut i, finalment, millorar el seu portafolis personal. Cada curs es formalitzen més de 1.000 convenis, amb una proporció de 60% d’extracurriculars i 40% de curriculars. La satisfacció de l’estudiantat és alta; un 88% valoren l’experiència amb més de 4 punts sobre 5. El punt fort de les pràctiques és que permeten desenvolupar competències que són difícils de treballar dins l’aula: la interacció amb clients, la participació en reunions, la resolució d’incidències tècniques, el suport a reclamacions, etc. Tot plegat, una immersió real en la cultura professional. És interessant veure que el rendiment acadèmic dels estudiants que fan pràctiques no es veu amenaçat per les hores de formació a l’empresa. Només hi ha una desviació lleugera —d’un 3%— a qui els implica allargar els estudis un semestre. L’impacte de les pràctiques, doncs, és clarament positiu en el perfil i la trajectòria dels titulats. Però no tothom tria fer pràctiques, de fet hi ha un 40% de l’estudiantat que opta per altres itineraris, com les estades internacionals o les associacions tecnològiques de l’Escola. El que és important és que l’estudiantat tingui diferents opcions i pugui triar des de la llibertat d’elecció i la construcció d’una personalitat professional individual i única.
Al mateix temps, la demanda de talent per part de les empreses és molt elevada. Només es cobreixen el 54% de les ofertes de pràctiques que es pengen a la borsa, cosa que permet als estudiants triar i remenar, i cercar la millor oportunitat. Aquesta dinàmica s’estén a tots els sectors productius i nivells de formació, tot i que l’estudiantat de màster és el més difícil de captar perquè moltes vegades compagina treball i estudis. A l’Escola som conscients que tenim la sort de comptar amb la complicitat de l’entorn del Vallès, amb el suport d’agents clau com l’Ajuntament, la Cambra de Comerç de Terrassa, el Consell Comarcal, la Cecot, la Pimec o els imprescindibles Col·legis Professionals. Això permet crear dinàmiques inimaginables en altres àmbits, com el Fòrum d’Empreses amb una participació creixent que obliga any rere any a ampliar els espais. Aquesta edició amb més de 80 empreses que han establert contacte directe amb els futurs enginyers i enginyeres.
Però el repte no s’acaba aquí. L’enginyeria del segle XXI ha de donar resposta a un món en transformació accelerada. Preparar enginyers avui no és només ensenyar-los matemàtiques o programació, és formar persones crítiques, amb capacitat d’adaptació, compromeses amb la sostenibilitat i els valors socials, capaces de treballar en entorns interdisciplinaris i multiculturals. Això exigeix reforçar les pràctiques de qualitat, garantir l’equitat d’oportunitats i mantenir el diàleg amb un teixit productiu que també evoluciona. En aquest escenari, Terrassa hi té molt a dir. La combinació de talent, territori i compromís fa del nostre campus un espai privilegiat per construir l’enginyeria del futur. Una enginyeria fidel a la seva vocació: posar la tecnologia al servei del benestar de les persones.
