Els nervis per les enquestes que donen a Aliança Catalana uns bons resultats en ajuntaments governats per Junts provoquen reaccions poc meditades per part dels seus alcaldes.
Penso en dos dels més importants: Vic i Sant Cugat. En el primer, l’alcalde demana anar per lliure, en les altes al padró. El segon proposa que cap persona pugui accedir a un habitatge oficial si no fa vint anys que hi està empadronat.
Malament quan es dispara contra l’objectiu equivocat. I també fatal quan es llencen propostes sense haver-hi dormit dues o tres nits. Posar-se a donar receptes contra algunes males pràctiques és impropi de polítics serens i seriosos. Que ningú doni les culpes al padró de problemes i situacions que tenen altres fonaments.
És evident que la gestió del padró ha de ser eficient, i això vol dir complir i fer complir les condicions per les quals una persona es pot donar d’alta. I d’això, els funcionaris en saben molt. No solament els de Vic i Sant Cugat, sinó de tots els ajuntaments en general, perquè si es troben amb alguna novetat, discrepància o irregularitat, tenen les vies oportunes per demanar assistència tècnica i jurídica. No serà ara que descobrirem l’existència de la Diputació de Barcelona i els seus serveis tècnics i jurídics. Tampoc cal ser cap expert per saber el servei que dona la Federació de Municipis de Catalunya (FMC).
Però si els dubtes persisteixen i provoquen enrenous, res millor que recórrer directament al Govern de la Generalitat. El govern disposa d’un eficient servei d’informació i assessorament per esvair qualsevol dubte. I si realment algun alcalde considera que s’està vulnerant la llei, li toca fer actuar la Justícia. Tot, menys posar traves i problemes quan el demandant compleix els requisits legals.
I a tots ens interessa tenir el padró actualitzat perquè és la manera de saber quants habitants tenim al municipi, on resideixen, i en quines condicions. Només així es poden fer previsions i actualitzacions dels serveis d’atenció a tothom. I els ajuntaments són la primera administració, la més propera al ciutadà, de manera que si té gent sense empadronar no els pot assistir ni tenir en compte a l’hora de planificar dotacions de personal, d’infraestructures, equipaments i serveis.
És cert que hi ha municipis amb ràpids creixements que comporten esforços immensos per posar-se al dia. Parlem dels serveis propis, però també dels que depenen d’altres administracions, especialment de la Generalitat com són els de sanitat, educació, seguretat, etc. O altres de compartits com habitatge, mobilitat, serveis socials, etc.
En resum, cada ajuntament ha de gestionar un adequat encaix dels nouvinguts, i no només un sector d’ells, que és el que fa la sensació, escoltant les explicacions dels dos alcaldes, i amb ells, d’altres que també han volgut imposar condicions. Les condicions han de ser les previstes per llei, sense interpretacions ni suposicions per interès polític o electoral. El padró descriu la realitat, i sobre aquesta s’ha d’actuar. Voler-la condicionar o adaptar al gust de cadascú seria discriminació pura.