És un d’aquells establiments que sempre han estat allà. Caminant pel centre de Terrassa, Marfil sempre ha estat un dels aparadors més acollidors del carrer dels Gavatxons, primer amb les seves clàssiques vitrines de perfums i, posteriorment, amb estanteries i estanteries de les millors colònies i productes estètics de l’actualitat. I aquest 30 de juny dirà adeu, perquè les germanes Llonch, Mireia i Núria, actuals propietàries, es jubilen.
Marfil va néixer el 1941, durant la postguerra, de la mà de Miquel Massanès, un emprenedor terrassenc amb un somni: “Ell volia tenir una fàbrica de cremes i perfums, perquè era químic”, comenta la Mireia Llonch, neta de Massanès. Malauradament, el jove químic egarenc no va poder comptar amb una fàbrica, però sí que va obrir una botiga al centre de Terrassa. “Al soterrani hi va muntar el seu laboratori per elaborar els perfums i les cremes, i les venia a granel, amb unes aixetes i les clientes venien amb garrafes”, hi afegeix Núria Llonch.
Miquel Massanès va morir, i de la Perfumeria Marfil se’n van fer càrrec la seva dona i la seva filla, Anna Maria, mare de les germanes Llonch, les quals van viatjar a París a formar-se en cosmètica. “Tothom se’n recorda de la nostra àvia, sempre asseguda aquí a dins de la botiga, amb una pell blanca i sense arrugues perquè no li tocava el sol”, recorda la Mireia.
Les germanes Llonch no van estudiar el mateix que la seva mare -una és biòloga i l’altra traductora i intèrpret-, però van acceptar l’herència de la perfumeria. “Sempre hi hem viscut en ella, i es necessitava gent”, apunta la Núria. L’èxit del seu negoci les va portar a obrir una segona botiga al raval de Montserrat, l’any 1980, una tercera al carrer de Guttenberg, l’any 1987, i una quarta al portal de Sant Roc, el 1998. Aquestes dues darreres, però, van haver de tancar amb el temps.
“Sempre ens quedarem amb la imatge de la inauguració de la botiga del raval… Mai havíem vist tanta gent a una botiga nostra”, destaca la Mireia. I és que Marfil va aconseguir fidelitzar una clientela molt arrelada al negoci. “Nosaltres no despatxem, sinó que venem, atenem, escoltem i aconsellem”, assegura la Núria, com una de les claus del seu èxit. I així, es va forjar una confiança cega cap als productes de la seva perfumeria.
En aquestes últimes setmanes abans del tancament definitiu, les emocions estan a flor de pell. Les primeres clientes van rebre la notícia personalment, amb una trucada de telèfon. Després van venir els missatges i l’anunci públic. “Hem intentat avisar primer les clientes amb qui teníem més relació”, expliquen ambdues germanes, reconeixent que “a moltes els ha fet molta pena, fins i tot alguna s’ha empipat perquè no tindrà on anar”, bromegen.
I després de tota una vida dedicada al negoci, què és el primer que volen fer una vegada abaixin la persiana? La resposta arriba immediata i entre rialles: “Volem planificar bé unes vacances d’estiu, per fi, i un Nadal sense treballar!”.
