A Espanya en sabem molt, de tot això. La Santa Inquisició, del segle XII-XIX, va ser un exemple molt il·lustratiu per veure fins on eren capaços d’arribar. La fi d’imposar les normes de comportament es va consolidar sobre la base del terror amb la tortura i el crim.
L’avanç del pensament social, generat per la mateixa evolució econòmica, entrava en contradicció amb les arrelsinquisitorialsde la cultura cristiana, per la qual cosa l’Església va anar cedint alguna concessió al bé comú. Quan va intentar avançar més per l’evolució del pensament liberal i socialista a Europa, van actuar violentament.
El segle XIX, van començar a constituir-se els sistemes educatius nacionals a Europa, i a Espanya s’establia, a la Constitució del 1812, que l’educació era un assumpte d’Estat, encara que no va ser fins a la Llei d’Educació del 1857 que es va intentar executar, però la falta de centres ho va impedir.
Amb la segona República van arribar vents nous: la Institució Lliure d’Ensenyament (ILE)i el moviment de l’Escola Nova van ser la base dels programes pedagògics. El factor principal desencadenant del cop d’estat del 18 de juliol del 1936 va ser el laïcisme de l’Estat espanyol, reconegut a la Constitució del 9 de desembre del 1931. L’Església catòlica espanyola es va aixecar en armes amb les juntes de defensa, i posteriorment van donar suport a les organitzacions feixistes que es van consolidar durant els tres anys de guerra civil. Això ho van aconseguir acabant amb el col·lectiu professional de mestres de la república, part d’ells van ser assassinats pels falangistes.
Després, a la postguerra amb el franquisme fins al 1978, van forçar la religiositat de la societat civil i van reactivar tota aquesta parafernàlia religiosa, i en democràcia s’ha potenciat més des de l’ensenyament privat i les subvencions des dels ajuntaments, les diputacions, i els governs autonòmics. La col·laboració del PSOE ha estat enorme en aquesta consolidació, que afecta la mateixa realitat política, per la incidència en el vot conservador i feixista.
La integració en aquesta pràctica religiosa de gran part de la classe política espanyola, de tots els nivells de l’Estat, ha fet un mal servei a l’essència que ha de regir aquesta democràcia. Haurien de mantenir els càrrecs públics el laïcisme de la seva representació pública, en lloc d’anar en primera fila d’aquestes exposicions d’èxtasi col·lectiu. La fe religiosa ha de ser un dret de la persona en l’àmbit privat, i practicar el seu culte de la mateixa manera. L’espai públic és de tots, però en realitat hi ha minories que ho utilitzen de manera exclusiva respecte a la resta. Que l’Església catòlica a Espanya gaudeixi del tracte de favor que té aquí des de la mateixa legislació tributària. Que l’Església s’ha apropiat de milers d’edificis que realment pertanyen a molts municipis i comunitats seglars, i que, per un error administratiu, amb la complicitat de l’Estat, s’hagin apoderat d’ells és un delicte que es diu robar al poble.
El poder heretat de l’Església va ser un altre error de la Transició per part dels partits d’esquerres, quan veníem de 42 anys de règim feixista en què vivim en les nostres pròpies carns el paper que l’Església va jugar en tots els aspectes de la vida de les persones, i exercintpúblicamentel seu paper fiscalitzador policial/repressiu sobre la població civil. Els que vam tenir el destí de néixer enmig del franquisme també vam tenir la possibilitat de conèixer el que no havien de ser els projectes educatius per a la infància i l’adolescència. L’intent de domini de les ments humanes va ser malaltís en aquesta època. La sexualitat es projectava carregada de tòpics, des d’una patologia carregada de visions malaltisses, i sobretot basada en la manipulació amb missatges que intentaven transmetre actituds “pures” i realment estaven construïdes des de ments “obscenes”, que només sabien imposar conceptes del bé i del mal pensant en els objectius que el sistema feixista perseguia, i que no era un altre que fer que la comunitat anés còmplice del feixisme per sotmetre el “diferent”.
Els centres educatius abans del 1978 en la seva gran majoria eren privats, tant els promoguts per entitats civils com religioses, l’Església era present en tots els col·legis. Amb l’arribada de la democràcia, la regularització dels centres educatius en mans privades va rebre un tracte superior al propi dels centres públics. Les aportacions als centres privats han estat creixents, any rere any. Entre el 2010 i el 2020, les inversions públiques en l’ensenyament van tenir un increment del 2,09%, mentre que les destinades als centres concertats es van incrementar un 20,26%. A Espanya, hi ha aproximadament 28.613 centres educatius en total, dels quals 19.206 són públics i 9.407 són privats/concertats. El 32% dels alumnes de primària i secundària ja estan en centres privats o concertats.
Ara, 46 anys després, estem pagant les conseqüències de la ingerència global de l’Església catòlica, que ha aconseguit implantar-se sòlidament en les ments de les nostres generacions que van alimentant els centres religiosos. A la nostra ciutat ara tenim un exemple molt il·lustratiu de com es manipula l’ensenyament per a altres fins aliens a ella, i damunt finançat per tots nosaltres amb els nostres impostos. L’escola concertada Mare de Déu del Carme, situada a Ca Roca, vinculada als carmelites. Estan controlats pel Moviment Neocatecumenal. Curiosament, va néixer els anys seixanta a la perifèria de Madrid. Un tal Kiko Argüellova declarar haver rebut un missatge de la Mare de Déu, i ella li havia demanat formar comunitats cristianes sobre la base de l’evangelització. Avui dia estan a més de 120 països del món, i tenen organitzats 97 seminaris Redemptoris Materi 450 famílies missioneres. Es calcula que més d’un milió de persones havien format part de les seves més de 17.000 comunitats. A Espanya, 300.000 persones formen part d’aquestes comunitats.
És clar que aquesta estructura i el seu programa educatiu no tenen res a veure amb l’objectiu pedagògic de la nostra democràcia. És una organització estructurada com una secta i que viu una immersió creixent en la nostra educació pública. Els pares s’han adonat que els seus fills estan rebent una educació en què es justifica el nazisme europeu i el feixisme espanyol, justificant el cop d’estat del 1936, i donant explicacions als menors que recorden, la qual cosa nosaltres sentíem, els anys de postguerra, pels mestres del franquisme.
Aquests pares que creuen que en aquest marc educatiu és on els seus fills seran millors persones ja s’haurien d’adonar que no serà així. Aquesta tendència sembrada pels que van destruir aquella república que va significar un projecte cultural, social, i polític que va ser avantguarda a Europa. Però el feixisme ho va impedir mitjançant un genocidi contra el poble espanyol que van assassinar més de 150.000 espanyols i espanyoles.
Ara la qüestió a debatre és com impartint aquesta secta en tots els nivells educatius de primària i secundària, aquest ajuntament i aquesta Generalitat no han procedit urgentment a parar aquesta manipulació feixista dels nostres joves.
Exigeixo que l’Ajuntament informi públicament i doni informació i dades del finançament públic que han rebut, perquè segons els mitjans de comunicació que han informat, aquesta secta del Moviment Neocatecumenal des del 2022 governa aquest centre educatiu privat/concertat. Aquí hi ha responsabilitats públiques molt greus. Sr. Ballart,en lloc d’anar cada dia de romiatges, boutiques i bars a fer-se la foto de torn per a Facebook, podria anar a visitar els centres educatius i reunir-se amb aquests feixistes perquè li expliquin el que estan fent amb els nostres joves. No és casual que Vox s’incrementés en vots entre 2023 (8.300 vots a les municipals) i 2024 (10.700 vots a les autonòmiques), a la nostra ciutat. Al feixisme no se l’ignora, sinó que se’l combat.