Des de l’inici de la Nakba (èxode del poble palestí), fa 76 anys, han estat expulsats de les seves terres i llars més de 700.000 palestins, que van haver de fugir davant la pressió armada del moviment sionista jueu, i amb la complicitat de la comunitat internacional.
En aquestes terres es va constituir l’Estat d’Israel el 14 de maig del 1948. Va donar peu “a posteriori” a la guerra dels Sis Dies, entre el 5 i el 10 de juny del 1967, Israel es va enfrontar en tres fronts als exèrcits d’Egipte, Síria i Jordània, i els va derrotar i es va apropiar de més terres. El cost territorial per als vençuts va ser que Israel li va robar a Egipte la península del Sinaí i la Franja de Gaza; els Alts del Golan a Síria; i Jerusalem Est i Cisjordània a Jordània. A partir del 7 d’octubre del 2023 l’èxode del poble palestí arriba als dos milions de persones, és una estratègia per mantenir-los en espai obert i poder anar eliminant-los de manera sistemàtica.
Que era un genocidi ja ho dèiem les esquerres d’aquest país posterior a les accions de Hamàs amb l’execució i segrest de jueus. Fet que va donar peu una interpretació com a resposta d’autodefensa del govern israelià recolzada per la mateixa UE i per Espanya. Pedro Sánchez sabia que l’objectiu era i és exterminar el poble palestí.
Les diferents etapes bèl·liques d’Israel han anat forçant la fugida “diàspora” del poble palestí a Jordània, Líban, Síria, hi ha 5,5 milions de palestins refugiats per la diàspora del 1948. Des de llavors els israelites han matat més de 100.000 palestins fins al 7 d’octubre del 2023. Després cal sumar-n’hi 50.000 més.
Per què el 20 de febrer del 2024 el govern espanyol continuava defensant al Congrés dels Diputats el manteniment de les relacions diplomàtiques amb Israel, davant d’una proposta de ruptura de les relacions diplomàtiques presentada per Podemos? Dos factors eren determinants, trencar les relacions amb Israel era trencar amb el capitalisme internacional, tant econòmicament com políticament, i el PSOE mai ha fet aquest pas, la seva presència des de la Transició ha tingut un objectiu clar, ser el servidor de la burgesia nacional i “fer de policia bo davant de la pressió social del poble”. La geopolítica en la qual s’identifica el porta a no deixar anar amarres.
I dos, la indústria d’armament a Espanya, formada per Airbus, Indra, GDELS, Expal i ITP Aero, que acaparen el 80% del mercat nacional i ramificada en grups internacionals, es troba, des del 2023, en una etapa d’enormes beneficis per la política expansionista de l’OTAN en el seu front nord. I a Pedro Sánchez li ve molt bé, en un moment en què el deute extern brut d’Espanya és el 162% del PIB en el primer trimestre de 2025, i s’aconsegueixen 2,612 bilions d’euros.
Aquesta situació econòmica, amb una posició ferma davant de la defensa dels drets humans a Europa, contradictòria amb la causa palestina, en què l’agressor sionista gaudeix d’una situació privilegiada, amb tecnologia punta en els sistemes defensius i ofensius que ells dominen, amb vincles per al manteniment de l’estructura militar d’Espanya, porta la UE i el govern d’Espanya en particular a ser còmplices (col·laboradors necessaris) del genocidi i l’apartheid del poble palestí a Cisjordània i Gaza. Només la pressió social ha aconseguit que els governs europeus acabin parlant de genocidi.
Pedro Sánchez ha demostrat, una vegada més, la seva capacitat camaleònica de transformació canviant tan poc com sigui possible. Però això ja no serveix de gran cosa. Hem aconseguit un nivell de presa de consciència col·lectiva molt important al nostre país, però el 85% de la societat civil israelita està amb Benjamin Netanyahu, primer ministre d’Israel, en la seva meta genocida. Li preocupa poc l’opinió general del món de la UE.
Aquest 85% d’israelites que justifiquen el genocidi són la transformació de la mateixa estructura cultural, religiosa i social basada en el fet que per sobreviure ells com a poble han d’exterminar els palestins. Per a ells qualsevol palestí és un terrorista que pot posar fi a la vida de l’israelita. Així de cruel i de real són els ciutadans israelites del segle XXI. La resta de la humanitat per a ells som manipulats per Hamàs, i ens hem atrevit a anar a trencar el bloqueig de Gaza amb la flotilla, per això les declaracions dels nostres companys i companyes fan que vagin a ser torturats, això formava part de l’estratègia sionista, ja els està bé. El ministre Ben Gvir, fonamentalista sionista, ho va dir als segrestats de la flotilla. Hem estat “avisats” del que pot passar a qui s’atreveixi a immiscir-se en el seu projecte assassino.
Israel i els EUA han dissenyat aquest pla perquè veuen la resta del món en situacions similars, en què ells serien els àrbitres i jutges. La mateixa crisi estructural del capitalisme ha situat aquests personatges sinistres en el cim mundial, però ja hi ha altres actors encapçalats per la Xina que tenen altres objectius diferents.
Respecte a la diferència de criteris davant de les detencions dels activistes espanyols, que 21 decidissin venir ràpidament i la resta hagi decidit plantar-se en el lloc amb una vaga de fam només afavoreix a la interpretació que faran els detractors d’aquesta mobilització “marina”. La diferència entre nosaltres (ciutadans europeus) i la societat civil israelita és que ells i el seu govern formen un bloc (a part de les mobilitzacions pels segrestats israelites). En les últimes 72 hores han assassinat més de 100 palestins.
Nosaltres som un col·lectiu contra el genocidi palestí, però el nostre govern va per una altra via, amb una actitud de “submissió” davant del sionisme que avergonyeix qualsevol persona amb sentit de la dignitat. Això de la fragata que va acompanyar la flotilla va ser de pel·lícula de Fellini. Però el cos diplomàtic ni tocar-lo. Colòmbia ha expulsat els diplomàtics israelites del seu territori per ordre el president Gustavo Petro perquè li han segrestat dues joves colombianes. Nosaltres hauríem d’instal·lar-nos davant de les ambaixades i consolats sionistes i procedir a la seva ocupació, amb vaga de fam inclosa. A Espanya s’han mobilitzat, possiblement, més d’1,5 milions de persones aquest cap de setmana. La vaga general convocada al nostre país ja veurem el resultat perquè no es veu la crida seriosa dels sindicats majoritaris, excepte la CGT.
A Netanyahu li importa molt més que els Estats que li han donat suport el continuïn secundant, perquè sap que si el deixen aïllat el seu govern duraria quatre dies. Sobretot el seu amic Donald Trump és la seva garantia. Aquí resideix l’actitud de Pedro Sánchez. Una de freda i una de calenta. Per això el nostre esforç ha d’anar dirigit a exigir la ruptura de relacions diplomàtiques amb Israel.
El pla sol·licitat per Gustavo Petro, a la 80a sessió de l’Assemblea de l’ONU, cridant a formar un exèrcit de la humanitat per defensar Palestina seria viable per posar fi al genocidi, però això només ho ha secundat Indonèsia. La proposta feta pels EUA com a pla per a l’alto el foc i la retirada del bloqueig és una maniobra més de desviació de l’essència criminal dels sionistes.
Aprofitant la repercussió que està tenint aquest genocidi a la societat civil espanyola seria procedent crear comitès ciutadans als barris i pobles per mantenir la flama de la solidaritat encesa permanentment i forçar que Espanya sigui el cap que trenqui amb el bloqueig i el genocidi. Aquesta crisi hauria de servir per desmantellar l’ONU i instal·lar-se en una altra part del món on no puguin donar o retirar visats a cap dirigent mundial. Un bon lloc seria a la selva amazònica, al cor del Brasil, a prop de la línia de comunicació que estan construint (promoguda per la Xina) entre el Pacífic i l’Atlàntic.