Què va passar aquell 30 de desembre de l’any 2000?
El matí el temps era més o menys bo, gairebé no feia vent i hi havia alguns núvols alts. S’esperava un canvi de temps, però aquest va ser absolutament sobtat. Sense avisar, va entrar un vent molt fort durant més de 12 hores al Pirineu Oriental, a la zona del Balandrau, amb cops de més de 100 quilòmetres per hora. Això va fer que baixés la temperatura en picat fins més o menys els 15 graus sota zero. La combinació d’aquell vent i aquella temperatura va fer que durant més de 12 hores la sensació tèrmica fos d’uns 30 graus negatius. A més, una setmana abans hi havia hagut una llevantada d’aquestes que deixen molta pluja i a Vallter va caure un metre de neu. Aquella neu, per les condicions de temperatura i humitat que va haver-hi aquells dies, era neu en pols, estava solta i, quan va entrar el vent, va començar a aixecar-la.
Això és el que es coneix com a “torb”.
Sí, el torb és això: la neu aixecada pel vent. A aquella zona és freqüent, però aquell va ser excepcional. Transportava moltíssima neu, tanta que la visibilitat era d’uns metres, No s’hi veia res i alguns supervivents em van explicar que en alguns moments no es veien les botes, imagina’t si la visibilitat era reduïda. Ho veus tot blanc, és el fenomen conegut com a “white out”, ja que el terra es veu blanc perquè està nevat, però el cel també per la neu en suspensió. Llavors, la gent que els va enganxar allà al Pirineu es van perdre, no sabien ben bé on eren, el vent els tirava a terra i els va desorientar. A més, normalment quan bufa el vent a zones de muntanya, pot bufar molt als cims però quan perds altura és cada vegada més fluix. Això no va passar en aquella ocasió.
"La gent que els va enganxar allà al Pirineu es van perdre, no sabien ben bé on eren"
En definitiva, va ser una tempesta perfecta.
De fet, va ser l’episodi de torb més extrem que hi ha hagut a Catalunya en els últims 50 anys, com a mínim, que sapiguem. Es va combinar tot: va entrar de sobte, sense avisar, la gent no va poder marxar i el torb els va perseguir muntanya avall. En aquell moment hi havia desenes de persones a la muntanya fent excursions.
Hi havia cap previsió meteorològica que avisés d’això?
Això va passar un dissabte. Aquell dijous la predicció deia que dissabte baixaria molt la temperatura i divendres es va afegir la possibilitat de precipitacions. No va ser fins dissabte al matí que algú va dir que potser hi hauria torb. Al final, el resultat va ser que el temps va ser molt pitjor del que s’esperava. En aquella època, les prediccions no eren tan bones com les d’ara, i com no eren tan precises, la gent no se les creia tant com ara. Van anar a la muntanya ‘a veure al final què passa” i, com al matí feia bon temps, van pujar.
"Les prediccions no eren tan bones com les d’ara, i com no eren tan precises, la gent no se les creia tant com ara"
Pot tornar a passar res semblant?
Com ja he dit, les prediccions són molt millors i, encara que no es pot dir que no pugui passar un accident com aquest, com a mínim segur que hi haurà pronòstic de mal temps. Fixa’t que des de l’any 2018, que és quan es va publicar el meu llibre, al Pirineu català han mort sis o set persones en situació de mal temps, i en aquestes ocasions el Servei Meteorològic de Catalunya, que és on treballo, sempre teníem un avís activat, com a mínim de vent fort de més de 90 quilòmetres per hora, i també pronòstic de torb. Això fa que sigui més difícil que t’agafi una situació d’aquestes, sempre que es faci cas de les prediccions. Tot i això, també és important formar-se i fer els cursos que es duen a terme als centres excursionistes per conèixer una mica la meteorologia i saber orientar-se. Penso que també serveix aprendre sobre l'experiència de la gent que fa anys que va a la muntanya i llegir literatura de muntanya per saber què et pots trobar allà.
La gent subestima la muntanya?
Clar. Com el Balandrau està a menys de dues hores en cotxe de Barcelona o Terrassa, hi ha persones que pensen que no pot passar res perquè està al costat. Però no, el Balandrau, tot i ser una muntanya que no arriba als 2.600 metres, gairebé cada any hi ha algun dia que la temperatura frega els 20 graus sota zero i el vent supera els 100 quilòmetres per hora. Aquesta combinació fa que la sensació tèrmica sigui igual al fred que fa al cim de l'Everest quan s'hi puja al maig. Per tant, hem d'anar preparats i conèixer les teves limitacions. Per altra banda, el Balandrau a l'estiu és una muntanya on he vist nens de cinc o sis anys pujar-la perquè és molt senzilla. Si fa bon temps, cap problema, el problema és que, si hi pujes sense anar preparat, pot haver tempesta, calamarsa o vent fort, fins i tot a l'estiu.
"La combinació de vent fort i fred fa que la sensació tèrmica sigui igual al fred que fa al cim de l'Everest"
Vas conèixer aquest cas en el moment en què va ocórrer, veritat?
No pas. Quan va passar tot això jo treballava a Antena 3, era l’home del temps allà, i suposo que ho hauria vist, però vaig pensar ‘mira, hi ha hagut un accident a la muntanya’ i prou. Després vaig començar al Meteocat i al voltant de l’any 2015 uns estudiants de meteorologia van passar una presentació del seu treball de fi de grau on s’analitzava la situació meteorològica que va propiciar aquests accidents. Allà va ser quan ho vaig descobrir i quan vaig començar a estudiar-ho perquè m’interessa molt el tema del vent, i vaig veure que rere aquesta tragèdia hi havia una història humana impactant que valia la pena d’explicar. A partir d’aquí vaig investigar, primer per explicar-ho a casa, però, quan vaig trobar tota la informació que hi havia, vaig pensar que podia escriure un llibre, sense massa pretensions, perquè llavors no era escriptor. Llavors vaig començar a escriure, a entrevistar els supervivents, els bombers i va acabar sortint el llibre. Pensava que segurament l'hauria d'autopublicar a Amazon, però una editorial va assaventar-se que l'estava escrivin i em van demanar que els ho enviés. Cinc hores després em van trucar per dir-me que els havia encantat i que el publicàven.
Això et va despertar una vocació que fins ara no tenies.
Sí, aquella història m'ha canviat la vida perquè des de llavors sóc escriptor. Vaig escriure un altre llibre sobre l'incendi d'Horta de Sant Joan, que també va acabar tràgicament amb la mort de cinc bombers, i ara acabo de treure una novel·la que es diu "40 noms de la neu" i està relacionada amb la meva primera obra.
"Vaig veure que rere aquesta tragèdia hi havia una història humana impactant que valia la pena d’explicar"
Ara el llibre ha saltat a la gran pantalla i faràs un col·loqui al Cinema Catalunya.
Com s’ha tractat el tema? He tingut la sort de col·laborar assessorant amb el guió, rodatge i postproducció per fer aparèixer el torb tal com és. L’experiència ha estat molt interessant i hi estic molt agraït a l’equip que m’ha deixat participar. Estic content amb el resultat perquè és una pel·lícula que l’han volgut fer el màxim semblant a la realitat possible i reflexa molt fidelment, penso, el que van passar totes aquelles persones i els bombers que van pujar-hi i també la qüestió meteorològica.
