La Setmana Mundial de l’Harmonia Interconfessional és un esdeveniment anual proclamat per les Nacions Unides des del 2011. Se celebra durant la primera setmana de febrer, amb l’objectiu de promoure l’enteniment, la cooperació i el diàleg entre persones de diferents religions, confessions i creences.
Basats en aquests objectius, el Consell Interreligiós de Terrassa cada any se suma a aquesta commemoració i busca un tema perquè doni suport i enteniment a aquesta celebració. Aquest any, es visitaran els cinc centres religiosos que formen part del Consell Interreligiós de Terrassa, en què es compartirà una breu explicació segons el tema escollit.
Aquest any participaran en la 7a Ruta Interreligiosa amb aquest ordre l’Església de la Santa Creu, la Mesquita de la Plaça Catalunya, Església Evangèlica Unida, Església de Jesucrist els Sants dels Darrers Dies i el Centre Bahá’í.
Per al 2026, el Consell ha elegit el tema “La família: Una fortalesa per al benestar”, ja que la família és una institució social que treballa el diàleg, la reflexió, la cooperació, i l’eliminació de prejudicis.
A la família hi ha un procés d’aprenentatge, desenvolupament i transmissió de valors d’una generació a una altra. La família exerceix un paper essencial, perquè s’atorga un paper fonamental a aquesta institució, la més antiga, forta i bàsica de les institucions socials. En una família unida i ben organitzada, els membres que la componen no només troben un refugi necessari de les tensions de la vida, sinó també un àmbit en què desenvolupar les seves capacitats. Aquesta revitalització sembla una de les funcions essencials de la família.
Cap altre context ofereix tantes oportunitats per aprendre les regles, les normes i els hàbits que més tard reproduirem a la societat. Una família d’aquestes característiques es converteix “en la font de l’energia del món”.
Cada membre de la família té uns drets i unes obligacions. Els fills tenen el deure d’obeir els seus pares, i alhora tenen el dret de ser atesos, protegits i educats per ells. En cap moment s’ha de tolerar cap forma de violència o abús a la família. La integritat del llaç familiar ha de ser defensat per tothom, i no es poden transgredir els drets de cap dels membres.
En les escriptures bahá’í: “Una família que es regeix per principis morals i espirituals sòlids, que respecta i valora les capacitats individuals de tots els seus membres, on els pares no exerceixen una autoritat, dictatorial, ni un poder arbitrari, i on les decisions es prenen de forma compartida, en un ambient de consulta franca i amorosa, es converteix en el millor camp d’entrenament, per formar ciutadans i ciutadanes en continu progrés”.
Quan Bahà’u’llàh (1817-92), fundador de la Fe bahá’í, va portar el seu missatge al món, va consagrar la “unitat” com a requisit principal per a l’establiment de la pau, tant a dins com a fora de casa. “El benestar de la humanitat, la seva pau i seguretat són inabastables, tret que la seva unitat sigui fermament establerta”. El foment de la unitat a la família és la clau del seu benestar i felicitat. La “unitat” és un mètode creatiu de convertir les qualitats i les actituds de cada membre de la família en un sistema únic i innovador de relació.
Són molts els principis fonamentals que cal desenvolupar a la família, com unitat en diversitat, comunicació, cooperació, consulta, responsabilitat, educació material, intel·lectual i espiritual, eliminació de prejudicis, etc. Però la igualtat de drets, privilegis i oportunitats entre els sexes és essencial per crear i mantenir la unitat i l’harmonia a la família. En les escriptures bahá’í trobem: “Mentre no s’estableixi i s’assoleixi completament la realitat d’igualtat entre home i dona, no serà possible el desenvolupament social més elevat de la humanitat”...
La humanitat és com un ocell de dues ales, una masculina i l’altra femenina. Si totes dues ales no són fortes i no són impel·lides per una força comuna, l’ocell no podrà elevar-se cap al cel. D’acord amb l’esperit de l’època que estem vivint, les dones han de progressar i complir la seva missió en tots els ordres de la vida. Perquè tots els éssers humans han de gaudir de les mateixes obligacions, privilegis i drets.
L’acceptació universal d’aquest principi transformarà completament la vida al món, i sobretot la vida familiar, en què s’educa les nenes i s’encoratja les dones a “participar en tots els assumptes del món” i a adquirir sempre que sigui possible una educació adequada que els permeti avançar en tots els camps del coneixement, tant material com espiritual.