El febrer del 1964 arriba a Terrassa, abans havia estat a Hostafrancs, Piera i a Can Feu a la veïna Sabadell. A Terrassa s’incorpora a la Parròquia de sant Llorenç, al barri d’Ègara, fent equip amb Damià Sánchez-Bustamante, companys des del Seminari, que n’era el rector i havia arribat vuit mesos abans a Terrassa. Aquells anys una parròquia de peonatge, funcionaris públics, però amb una important i creixent població al barri pròpiament dit de sant Llorenç i les Arenes que també eren de la demarcació parroquial. Allí endegaren un nou estil de parròquia, obrera i conciliar, que va aportar una nova manera de fer a la ciutat. L’estiu del 1964, el Joan i el Damià viatgen en moto a Andalusia, per conèixer la realitat d’on provenien molts dels seus feligresos a la parròquia que havien de liderar. A Ègara, va renéixer la JOC, la HOAC i noves iniciatives i manera d’entendre la pastoral i de viure la fe.
En Joan era home d’acció i li costava poc engrescar-s’hi. Entre moltes altres coses, en temps de resistència al franquisme, va acollir a la parròquia el clandestí Comitè de Solidaritat amb els empresonats l’objectiu del qual era portar el sou dels empresonats a llurs famílies.
La parròquia va acollir, recollir i aplegar un bon nombre de persones que albiraven una església nova, conciliar i compromesa amb les realitats socials cada cop més punyents... moltes d’aquestes persones van participar activament en la lluita antifranquista i també es van afiliar a diferents partits polítics, fruit del seu compromís amb l’Evangeli. És just aclarir que el Joan no va militar mai en cap partit polític tot i que no és atrevit dir que simpatitzava amb els partits més progressistes nacionalistes. En la relació de capellans que van participar a la manifestació de l’11 de maig del 1966 a Via Laietana, el Gobierno Civil el descriu, com molts d’altres dels més de 120 que hi van participar, com a progressista, catalano-separatista.
Rofes va formar un bon tàndem amb en Sánchez-Bustamante, fins que el 1987 va demanar la secularització. El cardenal Jubany no li va posar cap obstacle i Roma tampoc. Va obtenir la reducció a l’estat laical molt d’immediat. Poc temps desprès es va casar a Serratacó amb la Conxita Montoro, que l’ha acompanyat fins als darrers moments de la seva vida.
Pels seus estudis eclesiàstics va poder convalidar en part el títol de magisteri que amb la llicenciatura -a la Universitat de Barcelona- en Ciències de l’Educació i Sociologia, li va permetre guanyar-se la vida com a professor de llengua catalana. Primer a l’Institut Pau Vila de Sabadell, un breu temps a l’Institut Blanxart de Terrassa i finalment a l’Institut Casablanca de Sabadell on desprès d’un any sabàtic, es va jubilar amb seixanta anys. En la seva etapa a Sabadell, que va durar tretze anys, va publicar -el 1987- amb en Jaume Farràs Can Feu, pèrdua d’un bosc Vallesà, un opuscle de 36 pàgines prologat per Feliu Formosa, va ser el número 7 de les Monografies Vallesanes que editava l’Editorial Ègara.
Participava de tant en tant del grup de La Lluna, un grup de pregària -fundat pel Damià Sánchez-Bustamante, la Conxita Montoro i la Pilar Vera- que es reunien les nits de lluna plena i al que si van anar incorporant cristians que valoraven i estimaven la contemplació i la pregària.
Un cop jubilat, el 2007 engega amb d’altres persones que s’hi van afegir, una iniciativa solidària que amb el nom de Microcrèdits Solidaris per Àfrica, avui presidida per Josefina Soler, estan fent molt bona feina al Senegal malgrat les dificultats econòmiques. També va cuidar d’un hort a Can Bonvilar que era l’enveja dels hortolans veïns per la seva pulcritud en el solcs i les ordenades plantacions que hi feia i el fruit que en recollia.
En la Missa de comiat a la Parròquia de sant Llorenç al barri d’Ègara, el 30 de juliol propassat es van fer diferents parlaments agraint al Joan la seva estada a Ègara, el Joan va ser molt agraït a la vida i una de les cançons que més estimava era Gracias a la Vida de la xilena Violeta Parra. La cançó va ser cantada per tots els presents a l’acció de gràcies comunitària. El Joan va ser al llarg de tota la seva vida una persona honesta, austera, treballadora i coherent amb el que pensava. Que en pau descansi!