El dia 28 de juny, la comunitat LGBTIQ+ recordem el dia que es va llençar la primera pedra, literal i proverbial, contra el sistema d’opressió que imposava una visió excloent, rígida i plena d’odi del que és estimar i viure.
A l’Stonewall Inn de la ciutat de Nova York, les dones trans i lesbianes racialitzades, quatre voltes rebels, varen dir prou.
Aquesta espurna va ser el far d’una lluita que encara dura fins als nostres dies. Catalunya és i ha estat pionera en alliberament LGBTIQ+ a l’Estat espanyol i al sud d’Europa. La comunitat es va organitzar per primer cop a l’Estat a Catalunya, vàrem sortir al carrer per primer cop a la península Ibèrica per les Rambles de Barcelona i el reconeixement legal de les parelles del mateix gènere va passar pel Parlament de Catalunya molt abans que pel Congrés Espanyol.
En aquest context, Terrassa, com a gran ciutat catalana que som, hem estat des de fa dècades un espai segur per a les persones lesbianes, gais, bisexuals, trans, intergènere, queer i tota la resta d’expressions i identitats sexuals i de gènere que trenquen amb el cisheteropatriarcat. El nostre teixit associatiu, un reflex fidel de la nostra societat civil organitzada, sempre ha defensat, estimat i reivindicat la comunitat LGBTIQ+ com a reflex d’una ciutat orgullosíssima de la seva pluralitat.
I ho hem fet a contracorrent, quan els drets de les parelles homosexuals estaven en dubte, quan les persones trans no podien participar amb normalitat de la vida social i comunitària, cada vegada que hi ha hagut una agressió lgbtifòbica a la nostra ciutat, cada vegada que s’han qüestionat els nostres drets o la nostra existència. I cal que ho seguim fent avui amb més força que mai.
És conegut que vivim un dels auges reaccionaris més importants des de la Segona Guerra Mundial. L’extrema dreta marca una agenda pública que té com a únic objectiu desfer el progrés i trencar la cohesió social apel·lant a l’odi deshumanitzant contra les minories.
I, com és el cas, les persones LGBTIQ+ tornem a estar al punt de mira. La roda del progrés s’està aturant i hi ha intents flagrants de retrocés en reconeixement, drets i llibertats, començant per les persones més valentes de la nostra comunitat, les persones trans. A banda dels preocupants fets internacionals, l’extrema dreta que desfà els avenços jurídics i socials allà on governa té veu al ple municipal, una veu, sovint ensordidora, que no dubta a fer servir per esputar odi contra tots aquells que gosem trencar amb el nacionalcatolicisme que propugnen.
Davant d’això cal que plantem cara, com sempre ho hem fet. No retrocedirem ni un centímetre en cap dret ni llibertat aconseguida. Terrassa és diversa, ho continuarà sent i mai deixarem de reivindicar l’orgull que això ens provoca com a pal de paller de la nostra identitat com a terrassencs i com a catalans. És per això el dia de l’Orgull LGBTIQ+ és més important enguany que mai. La nostra veu és més forta que la de cap discurs d’odi perquè l’amor, l’empatia, la cohesió social i el progrés sempre guanyen. Cal sortir als carrers aquest 28 de juny per celebrar qui som, però sobretot per dir clar i català que seguim lluitant amb la mateixa empenta que fa 56 anys.
Ens veiem als carrers de Terrassa, que omplirem d’orgull, de lluita, de resistència i de celebració!