El genocidi palestí continua sense conseqüències des de les institucions dels anomenats països democràtics. Israel ha destruït Gaza, és un fet palpable. Quines conseqüències ha tingut? Molt pocs països han assumit sobre el paper que s’està produint un genocidi, però el seu pas d’acció contra aquest crim de “lesa humanitat” es limita a declaracions públiques.
El grau d’aquest crim col·lectiu és de tal envergadura que costa enormement observar-lo sense sentir un menyspreu davant de la impotència que genera constatar que l’opinió de les societats qualificades democràtiques, majoritàriament social, ja s’han oblidat d’aquest horrible genocidi.
Hi ha prou elements objectius perquè es moguin les consciències de la gent de bé que romanen en la passivitat més absoluta, senzillament perquè aquest sistema capitalista continua amb el seu negoci de la guerra. Aquest sistema capitalista alhora és l’amo de la majoria dels mitjans de comunicació i ells decideixen on hem de fixar la nostra atenció al respecte, com està succeint ara.
Ens entretenen amb el feixista de Donald Trump i les seves ocurrències de “pallasso” internacional que decideix cap on ha d’anar el món cada dia, segons l’“humor” amb què s’aixeca. Pot ser que aquest multimilionari estigui marcant el camí de convertir la política internacional en un circ del “club de la comèdia”. Ara sí, ara no, aquest és l’espai cerebral que decideix els designis del Primer Món.
Mentrestant, des de la treva a Gaza i Cisjordània, l’octubre del 2025, fa sis mesos, 765 palestins han estat assassinats i 2.140 han estat ferits. L’assistència sanitària a Gaza ha estat esborrada del mapa, per la qual cosa molts dels ferits moriran o quedaran invàlids per a la resta de la seva vida. El balanç total des de l’inici del 7 d’octubre del 2023 és de 72.344 morts i 172.242 ferits a la Franja.
L’ajuda humanitària és una altra arma utilitzada per Israel contra que el poble palestí perquè mori lentament. Des de l’inici del genocidi s’ha impedit actuar a les ONG i amb l’alto el foc es restringeix l’entrada d’ajut. Aquesta situació s’ha agreujat el gener del 2026, i s’ha incrementat la restricció i suspensió de llicències a 37 organitzacions humanitàries, incloent-hi Metges sense Fronteres i Oxfam. Les detencions arbitràries, les humiliacions, La violència, segueixen a l’ordre del dia, tant a la Franja com a Cisjordània. Uns 2,1 milions de palestins viuen en condicions humanes severes.
L’avanç de l’exèrcit sionistes israelites en territori del Líban té tres objectius, el primer és ampliar l’Estat d’Israel fins al sud de Beirut. El segon és esborrar del mapa l’existència de Hezbollah. El tercer, ni es parla d’això, al Líban viuen més de 500.000 refugiats palestins registrats, que representen prop del 10% de la població del país. Més del 50% viuen en 12 camps de refugiats en condicions de pobresa extrema i precarietat, situació agreujada per la crisi econòmica libanesa des del 2019. Part d’ells són descendents dels desplaçats el 1948 per la creació de l’Estat d’Israel. Del milió de desplaçats cap al nord del Líban, molts són palestins sense recursos i amb restriccions de tota mena. Avui dia la xifra de víctimes ascendeix a 2.167 morts i 7.061 ferits. La destrucció d’edificis al Líban afecta el conjunt del país, i són més intensos al sud i a Beirut. Israel continua aplicant la seva estratègia d’ocupació en terra cremada i arrasada.
Aquest genocidi israelita, amb l’aval dels EUA, i oblidant el dret internacional, ens demostra per què serveix l’OTAN, les seves bases a territori de la UE, dues d’elles a Espanya, serveixen com a bases d’avituallament i reforç de les línies ofensives de l’imperialisme, amb el perill permanent per a tota la població civil espanyola. És una forma de colonització del nostre territori pels EUA.
L’espiral bèl·lica que s’està desenvolupant en el món, encapçalada pels EUA, respon a un únic objectiu, el domini de l’economia mundial. El capitalisme es troba en una crisi estructural seriosa.
Necessita reprendre el lideratge per continuar dictant les normes d’obligat compliment. La Xina és la primera potència mundial en béns de consum, la qual cosa desplaça el monopoli de l’economia mundial des dels EUA cap a Àsia. L’organització comercial BRICS desplaça el dòlar com a moneda internacional en les transaccions comercials, ara es paga en iuan o euros.
El pla bèl·lic fet públic pels EUA que ja ha posat en marxa segrestant el president de Veneçuela, Nicolás Maduro, i atacant l’Iran, disfressant els seus motius a aconseguir una suposada democràcia per a aquests pobles, mentre ataquen mig món assassinant població civil amb els seus míssils, és pura demagògia.
El 42% del comerç mundial d’armes el gestiona els EUA, per la qual cosa l’imperialisme exposa les seves necessitats econòmiques basades en la indústria de la guerra. Donald Trump és la màxima representació i la pitjor cara del capitalisme. Poc li importen els resultats en l’economia mundial i l’empobriment de la humanitat, amb les conseqüències negatives que això deriva en la qualitat de vida dels éssers humans.
Davant aquest trist destí que ens imposen els amos de la guerra, la contestació de l’esquerra a Espanya és feble, molt feble. La majoria de la societat civil no participa en les mobilitzacions. Des de la crisi del 2008, en què ens van despullar dels nostres drets i ens van robar una part important de la nostra qualitat de vida, llançant a la misèria a més de 6 milions d’espanyols. Aquesta esquerra, que venia d’un procés de transformació ideològica imposada pel reformisme com a alternativa política prèvia, pel desmembrament ideològic de les organitzacions marxistes. Això va portar els sindicats majoritaris a convertir la lluita de classes de la seva acció sindical en oficines de tramitació d’ERO. Va generar una desmobilització social sense precedents que va donar pas a l’enfortiment del feixisme com a alternativa a aquesta joventut sense consciència i sense futur, en què l’emancipació s’ha convertit en un somni inassolible.
No podem adjudicar aquest fracàs de l’esquerra al poble espanyol, dient que no fan res, no podem culpar del nostre fracàs la joventut espanyola, quan estem en el govern de coalició, i hem permès que no s’actuï contundentment contra el mercat especulatiu de l’habitatge. Quan permetem que els sindicats feixistes de la policia ens acoquinin davant de l’anunci de “derogar la llei mordassa”. Quan hem callat davant de l’amenaça de militars feixistes que afusellarien 26 milions d’espanyols. No podem estar en un govern que ha votat contra la formació d’una comissió parlamentària que investigui el rei Joan Carles I els seus delictes d’enriquiment de manera fraudulenta i de frau a la Hisenda pública. No podem seguir en el govern sense haver aprovat una llei contributiva per a les grans fortunes. No podem acusar el poble de la nostra pròpia inacció.
Hem abandonat el carrer i el feixisme s’ha apropiat de gran part de les institucions de l’Estat espanyol. Hem callat mentre ells han anat avançant en l’objectiu de guanyar la confiança dels nostres joves. Acceptem que Vox fos un partit més en l’escenari democràtic quan ells venen a destruir-lo, com a pas previ a la implantació de la seva dictadura feixista. Van tancant portes en els nostres drets conquistats. Van abandonant els programes de protecció de la dona. Van utilitzant les comunitats autònomes com a conquesta parcial per a l’aplicació del seu programa xenòfob, misogin, homòfob, patriarcal i retrògrad.