És possible que tot el que sabem del temps no sigui cert. Si tot el que creiem del passat estigués equivocat, els records que considerem immutables poden ser alterats per una cosa que encara no ha passat.
No és ficció, és ciència. Recentment, els físics van utilitzar un làser i va ser dividir en dues parts mitjançant un divisor d’Aces. El que va passar desafia la nostra comprensió de temps en mesurar els fotons de tots dos Aces. Els científics van notar que en sotmetre un dels Aces a un mesurament més fort en el futur, els Aces ja havien estat alterats en el passat. Va ser un esdeveniment futur que va interferir en un estat definit? Aquest descobriment no és una anomalia matemàtica sinó una evidència experimental que el temps podria no ser lineal com sempre hem cregut.
Això és inquietant, els esdeveniments futurs poden afectar directament el passat i també el present. No parlem només d’un concepte teòric, sinó d’un fenomen mesurable que desafia el principi de causalitat, en el qual el passat determina el futur i viceversa. Aquest descobriment s’alinea amb una teoria anomenada “retrocausalitat”. Són decisions que poden influir en el passat no físic, però sí modificant subtilment el seu desenvolupament a les ones que flueixen cap enrere en el temps. Sembla com si el temps funciona en cercles més que una línia recta, és a dir, acabem el futur i comencem amb el passat i així successivament. El passat no és fix, potser estem reescrivint la nostra pròpia història sense saber-ho. El temps és més semblant a un oceà que a un riu, amb les onades del futur que afectant onades del passat.
La nostra ment pot accedir a informació futura de manera subtil. Això significa que la podem controlar o serà que la nostra percepció de la realitat no física ha estat equivocada des del principi. Crec que hi ha una confusió quan parlem de realitats, tenim una realitat física material i una altra de realitat no física, la subatòmica. Els esdeveniments micro (energia) governen els esdeveniments macro (matèria). La matèria és pesant i triga anys a manifestar-se, quan ho fa no saben quina n’ha sigut la causa. Aparentment, els esdeveniments futurs poden alterar els esdeveniments passats. Les lleis de la física coneix que el futur pot influir en el passat, com he dit abans, tot dona voltes com un cercle, així que les nostres eleccions no són tan lineals com pensem. Pot ser que la nostra ment interactuï en diferents versions de la realitat, navegant en un camp de possibilitats on el passat, present i futur estan entrellaçats desafiant la nostra comprensió del temps.
Els pressentiments poden captar informació abans que la ment ho percebi, hi ha persones que han relatat somiar amb esdeveniments que passaran i han passat. Hi ha somnis premonitoris que han estat documentats durant anys, fa poc es consideraven meres coincidències o il·lusions de la memòria. L’investigador i antropòleg Eric Wargo diu que els somnis no són només fragments del subconscient sinó avisos, en què la ment pot capturar informació de l’esdevenir d’algun esdeveniment que encara no ha succeït. El problema és saber interpretar els senyals en què s’han tingut les visions detallades. La ciència va començar a prendre consciència del tema el segle XX, un enginyer britànic, John William Dunne, va decidir investigar si els somnis podien predir el futur. Tenim exemples que de vegades s’ha pensat en algú, i durant el transcurs del dia hi contactem, bé sigui pel carrer o mitjançant una trucada telefònica. Eric Wargo suggereix que la precognició succeeix en tot moment, fins i tot quan experimentem el temps de manera lineal. Hi ha científics que reconeixen que les millors idees i inspiracions no provenen del present. Molts científics han relatat rebre idees en moments sobtats d’inspiració, un exemple és Nikola Tesla, deia que moltes de les seves invencions van ser producte de visions completes que arribaven a la seva ment.