“L’educació no només enriqueix la cultura… És la primera condició per a la llibertat, la democràcia i el desenvolupament sostenible”, Kofi Annan (exsecretari general de les Nacions Unides).
Com pots ser lliure sense educació? Com pots prendre decisions sense llibertat? Bé, si en fixem en els grans dirigents actuals, ja veiem cap on porten el món amb la seva mala educació i incultura...
Diu Kofi Annan que “l’educació és la primera condició per a la llibertat, la democràcia i el desenvolupament sostenible”, algú ho dubta?
El 13 de març del 2023 escrivia: s’ha perdut el Respecte, ens ajuden a trobar-lo? Puix encara no l’hem trobat, i no hi ha educació sense respecte!
Nits sorolloses a qualsevol hora, ah, i no diguis res perquè hi ha llibertat, però on és la llibertat de qui vol i necessita dormir? Cotxes i motos fent accelerades, frenades, carreres a qualsevol hora de la nit i amb la música que se sent fins i tot tenint-ho tot tancat i amb taps a les orelles. Ei, estem en un país lliure, clàxons tocant a les dues-tres del matí acompanyats dels crits: “Ei, que vens? Baixa ja!”, però no diguis res que tan sols criden a un amic que no arrenca. Arribats aquí tinc una pregunta a fer, estem en una època digital en què, segons ens diuen, manen per sobre de tot les pantalles. On és la pantalla del mòbil en què veure el número de telèfon i trucar a l’amic per dir-li “es fa tard”? Ah, que aquest és el moment exacte per passar a l’analògic? Analfabets, analògicament els “boomers” ni tocàvem el clàxon, ni cridàvem, tocàvem el timbre de la porta de qui esperàvem, amb discreció, tanta que si calia ens hi apropàvem de puntetes per no molestar qui dormia, i en tot cas agafàvem unes pedretes que amb cura tiràvem a la finestra de l’amic/ga! Això és exercir la llibertat i respectar la llibertat dels altres. La meva llibertat acaba on comença la de l’altra persona, mentre no s’eduqui en respecte no hi haurà llibertat, sempre hi ha algú a qui no se’l respecta; sí, sí, és el peix que es mossega la cua.
Anem a la democràcia, primera qüestió, “quina democràcia?”, perquè el que veiem contínuament pot ser qualsevol cosa, però democràcia ja els ben dic que no! La democràcia ha d’estar basada, evidentment, en el respecte. Segona qüestió: algú ha vist el més petit bri de respecte en el Congrés de Diputats o en el Parlament? Si en veuen, avisin-me, que no saben com ho celebraré, mentre un polític parla, ara no especificaré partits, perquè ni un se’n salva, la resta poden parlar, dormir, escridassar-lo o, tranquil·lament, està jugant al King com si estiguessin escaquejant-se de la feina que han de fer, bé, com si, no, literalment s’estan escaquejant, tant si parlen, com si criden, com si dormen, i ja no diem els/les que estan jugant a qualsevol joc; no saben estar, no saben escoltar, per tant, tampoc tenen respostes coherents, hi ha una mala educació política i una manca de respecte inacceptable en gent adulta, en principi formada, o això ens volen fer creure, que impacta de manera destructiva en la societat. En conseqüència, la falta de respecte no tan sols impacta en la llibertat, sinó que també destrueix la democràcia.
Passem a l’últim pas que ens diu la reflexió de Kofi Annan, el desenvolupament sostenible, amb xerreres, crits, dormint i jugant, quin desenvolupament pensen que es pot fer d’una nació si no és el de gent eixelebrada cridant, empenyent i donant cops de colze per passar només ells? I sostenible? Si aquesta manca de respecte contínua, l’única cosa sostenible que es mantindrà serà la mala educació, però ni un projecte coherent ni assenyat per més que ho jurin sobre la bíblia tirarà endavant! Ni la sanitat, ni l’educació, ni la pagesia, què caram, ni les famoses Rodalies! Saben què deien que significava el nom de Renfe a principis dels setanta, a veure si algú ho recorda: “Retraso Eminente Necesitamos Fuerzas Empuuuujen”, en castellà perquè ho entenguessin a l’imperi i no es cabregessin a més a més per dir-ho en català! Puix anem tan bé que ara encara estan pitjor, ja que ara ni a empentes funcionen, quan no s’avarien els trens o cauen les catenàries els hi cau el sistema informàtic i, oh, sorpresa!, tots, tots i tots els trens parats.
L’educació i el respecte ens duen a la llibertat, la democràcia i al desenvolupament sostenible; em porta a dues reflexions de dues conegudes persones per veure si empenyem una mica endavant l’educació i el respecte.
Clara Campoamor: “La llibertat s’aprèn exercint-la”. Exercim la nostra.
Eduardo Galeano: “Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites pot canviar el món”. És a dir, el poble és l’únic que pot canviar-lo.