Yolanda de Llíria (València) va estar dotze dies segrestada i violada per la seva parella a finals de juliol —segons la investigació i la cobertura periodística de referència. Va aconseguir escapar i denunciar.
El 18 d’agost va morir en precipitar-se des del seu domicili; la Guàrdia Civil investiga la mort com a suïcidi i manté aquesta hipòtesi com la principal. Aquí s’obre un punt cec: quan la violència masclista empeny fins al límit i la mort arriba per aquesta via, massa sovint deixem de comptar. Cronologia essencial:
Finals de juliol. La Guàrdia Civil deté el presumpte agressor. Poc després queda en llibertat provisional amb ordre d’allunyament sobre la víctima.
El 30 de juliol. L’ordre d’allunyament consta vigent.
El 18 d’agost. La Yolanda mor; la investigació manté el suïcidi com a hipòtesi principal.
A l’expedient consten delictes investigats com detenció il·legal i agressions sexuals, entre d’altres.
El suïcidi, quan és conseqüència de la violència, no és una “decisió lliure” al buit. És el desenllaç d’un dany sostingut, de l’aïllament, del terror i de la desesperança. La literatura científica és clara: patir violència física o sexual multiplica el risc d’ideació i d’intent. Si no posem nom a aquest vincle, no prevenim. Si no el mesurem, no existeix per a les polítiques públiques.
Les esquerdes que revela
La Yolanda figurava com a alta vulnerabilitat: constava a VioGén i havia estat usuària d’ATENPRO per una relació anterior. Després de la denúncia, hi va haver contacte amb recursos (Guàrdia Civil, Centre Dona i OAVD), però en alguns moments va refusar allotjaments, protecció o cites. No és desinterès: és trauma, por, addiccions, manca de xarxa. El sistema, encara avui, no s’adapta prou a aquestes oscil·lacions.
Els protocols pensats per a la “víctima ideal” no preveuen refusos intermitents ni la muntanya russa del trauma.
Els seguiments massa reactius (a demanda) en lloc de proactius i persistents, sobretot durant el primer mes posterior a la denúncia.
La coordinació és insuficient entre justícia, seguretat, salut mental i serveis socials.
Agenda mínima (propostes concretes i mesurables)
Comptar i publicar una estadística específica anual de morts per suïcidi vinculades a la violència de gènere (sense confondre categories penals), amb metodologia transparent.
Protocols d’alt risc per a addiccions/sense llar/salut mental greu: equips mòbils, derivació preferent i seguiment intensiu i proactiu.
Reforç de VioGén i ATENPRO amb psicotrauma i visites planificades el primer mes després de la denúncia.
Formació obligatòria per a policia, jutjats, salut i serveis socials; i guies de cobertura per informar sense fer mal.
Xarxes comunitàries d’ajuda mútua integrades al circuit oficial: arriben on l’administració no arriba i milloren l’adherència als recursos.
També va de com ho expliquem (a les redaccions)
Evitar detalls de mètode o lloc.
Contextualitzar: segrest i violació durant 12 dies, llibertat provisional amb ordre d’allunyament, alta vulnerabilitat i límits del sistema.
Llenguatge precís: no va ser una “discussió”; van ser segrest i agressions sexuals (segons la investigació).
Zero culpabilització pels refusos de recursos: el trauma oscil·la.
Incloure recursos d’ajuda al final sempre.
No escric des de l’asèpsia. Jo també vaig ser violada. Ho dic perquè qui llegeixi sàpiga que no hi ha línia recta cap a “estar bé” i que demanar ajuda no és debilitat: és tornar a la vida. Ho dic perquè Yolanda de Llíria (València) no es dilueixi en un sumari: la seva història ens obliga a ajustar el focus, la resposta i el recompte.
On demanar ajuda
Serveis 24/7 (gratuïts). 900 900 120: Línia contra la violència masclista (Generalitat, confidencial). 016: Informació i assessorament en violència masclista (Estat, confidencial) · WhatsApp 600 000 016 · 016-online@igualdad.gob.es. 112: Emergències (trucada gravada). 061 Salut Respon. Orientació sanitària i crisis emocionals; pot activar recursos (SEM/derivacions) (trucada gravada).
A Terrassa (horari d’oficina, excepte emergències). Policia Municipal de Terrassa: 092 (urgències) . 900 770 092 (informació). SIAD Terrassa, servei d’Informació i Atenció a les Dones: 93 739 74 08 · C/ Nou de Sant Pere, 36. SIE Vallès Occidental – Terrassa. Servei d’Intervenció Especialitzada: 93 119 06 93 · C/ Cremat, 24. GAM Vallès (grup d’ajuda mútua) — IG @gam_valles · gam_valles@yahoo.com (recurs comunitari que complementa 016/112 i SIAD/SIE).
El 016 i el 900 900 120 no deixen rastre a la factura; pot quedar registre al telèfon. Si convius amb l’agressor, esborra l’historial de trucades i de navegació després de demanar ajuda.