Situem-nos per uns moments a l’inici de la vida. Quan un entra en aquest món, es produeix un esclat de vida i es crea un punt de llum en el firmament humà, un punt carregat d’energia transformadora gràcies a la dotació genètica que rebérem dels nostres pares.
Aquest nucli de força física i mental va creixent gràcies al seu poder evolutiu estimulat pels impulsos afectius dels nostres progenitors, l’experimentació intuïtiva inicial, els nostres aprenentatges posteriors des de l’escola, el perllongat període d’activitat professional. La majoria hem creat noves vides dins del projecte de família i continuem sent actors de les dinàmiques socials que s’estan produint.
Hem aconseguit èxits aprofitant les nostres capacitats, coneixements i la nostra empenta emprenedora. També hem afrontat turbulències, fracassos, decepcions... Tot plegat ha anat teixint la nostra història.
Però el temps va fent temps i arriba un moment en el qual la nostra trajectòria vital entra en l’etapa de la tardor de la vida, en la qual la vitalitat i la força energètica es va afeblint.
És quan es van fent més consistents les progressives pèrdues d’habilitats i capacitats. També hi cap el debilitament emocional perquè fa feixuc l’encarament positiu de sentiments difícils com la por, la impotència de seguir el ritme dels nous temps, l’ansietat sobre els interrogants de futur, la soledat, pèrdua de força del sistema immunitari, limitació de l’atenció i comprensió de novetats socials i polítiques sovint negatives, poca habilitat en el maneig de recursos tecnològics, pèrdua de memòria, i menys capacitat adaptativa a la transformació exponencial que van definint les noves realitats socials, a què ens estan conduint els nous recursos tecnològics i especialment a partir d’ara la IA.
Tenim un repte i alhora una oportunitat: si som capaços de fer una anàlisi de la nostra realitat actual i aprenem a introduir millores de qualitat en les nostres rutines, sabrem crear un context de vida ric de valor, amb una bona salut mental propiciadora d’experiències positives que podrem gaudir reduint al màxim els factors negatius.
Per poder fer aquest camí, hem de ser conscients que aquest procés innovador i enriquidor el viurem sota la influència dels impactes emocionals que ens ha generat la història viscuda. Reflexionem: què sentim que som? Com ens valorem com a persones? Com som percebuts pel nostre entorn de relació? Ens hem sentit estimats i valorats bàsicament en l’etapa de creació de la nostra identitat? És important la qualitat de la primera relació dual mare i fill en néixer, que és la que ens introdueix al món social en el qual hem entrat.
Els resultats d’aquesta autoanàlisi són els que ens poden portar a la definició del pla de vida que volem desenvolupar al llarg del temps de vida que encara no hem transitat.
Per evitar quedar submergits en les mediocritats i impotència a l’hora d’afrontar el fet de fer-nos grans, em permeto suggerir des de la meva experiència com a psicòleg algunes maneres de treure partit del potencial que encara tenim.
Punt inicial: assumir el moment que vivim amb optimisme realista. Com diu el famós neurocientífic Jon Davinson, el cervell és capaç de canviar en dues hores d’un estat de tensió i ansietat a un altre de tranquil·litat i calma. Però per fer-ho possible hem de saber relaxar el nostre estat mental negatiu assumint positivament el que som recolzant-nos en tot allò de bo que hem sigut capaços de fer.
Segon punt: no deixem d’aprendre. El cervell aprèn fins que ens morim. Em refereixo a entrenar comportaments nous d’acord amb els canvis que l’evolució social i tecnològica ens va imposant per poder estar informats i aprofitar els nous i millors recursos.
Dintre dels aprenentatges incloc una dimensió molt important: entrenar les funcions mentals bàsiques com la memòria, capacitat cognitiva, comprensió lingüística, creativitat en la gestió dels problemes i gestió social de les emocions.
Tercer punt: posicionem-nos en el cim dels encerts i èxits assolits fruit de les nostres bones actuacions. És un bany d’autoestima molt útil en hores baixes, que sempre n’hi ha.
Enriquim-ho amb un present que sap connectar amb moltes petites coses que ens diverteixen acompanyats per l’amor dels nostres fills i nets i amb amics de mentalitat positiva i que ens regalem afecte i valoració mútua.
I quart punt: farem més potent el punt anterior si evitem reduir el nostre valor pels errors comesos i males decisions preses no a causa de negligències. Quedem-nos amb el que n’hem après i que potser ens ha facilitat èxits posteriors.
Siguem constructius, estimem-nos, perdonem-nos corregint i l’energia sanadora fluirà i la podrem gaudir.