Han agredit un àrbitre per ser gai. No per una decisió polèmica, no per un fora de joc mal assenyalat, no per un error humà. L’han agredit per ser qui és. I això, avui, continua passant.
Escric aquestes línies sabent que el que li ha passat a ell també podria haver-li passat a qualsevol persona del col·lectiu LGTBIQ+ que decideixi ocupar un espai públic, visible, encara massa sovint hostil. Perquè quan l’odi actua, no pregunta noms: assenyala cossos, identitats, vides.
El futbol, i l’esport, s’ha volgut presentar durant anys com un espai d’integració, de valors, de respecte. Però cada vegada que es minimitza una agressió com aquesta, cada vegada que es parla de “calor del partit” o de “fets aïllats”, el missatge real és un altre: que la nostra seguretat és negociable. Que la violència, si va dirigida a certes persones.
No. No és futbol. No és esport. És violència LGTBIQ-fòbica.
Cansa haver de repetir-ho. Cansa haver de justificar que existim sense demanar permís. Cansa haver de demostrar que mereixem el mateix respecte que qualsevol altra persona. Però el cansament no pot convertir-se en silenci, perquè el silenci és exactament l’espai en què l’odi creix més còmode.
Quan un àrbitre és agredit per ser gai, no s’està atacant només un individu. S’està enviant un missatge clar a tot un col·lectiu: “Aquí no sou benvinguts”. I això no és només responsabilitat de qui agredeix, sinó també de qui calla i de qui no condemna amb contundència.
Les institucions esportives, les federacions, els clubs i els mitjans tenen una responsabilitat que va més enllà del comunicat de rigor. Calen accions clares, sancions i un compromís real. No simbòlic. Real. Perquè cada gest és una oportunitat perduda per protegir vides.
Escriure això no és una exageració. És una necessitat. Perquè jo no vull viure en un món en el qual estimar o ser qui soc encara pugui acabar en una agressió. No vull normalitzar la por. No vull acceptar que hi hagi espais vetats per a nosaltres.
Parlo avui, perquè existir no és una provocació. I perquè l’odi, quan no se’l confronta, sempre torna a colpejar.