Un jove terrassenc amb un euro i un objectiu, conquerir Europa: "Hi ha molta més gent bona del que se'ns diu"

"El 15 de setembre del 2025 vaig sortir de casa amb un euro a la butxaca i amb l'objectiu de visitar tots els països de l'Europa geogràfica en 9 mesos". Aquesta és la premissa de la gran aventura que el terrassenc Gerard Alvaré Lucas ha completat aquest dissabte, vuit mesos i vuit dies després, quan ha tornat a trepitjar Terrassa. "Després de batxillerat tenia clar que volia marxar nou mesos fora en alguna cosa semblant a l'Erasmus, però la idea va anar creixent i vaig dir: 'I si vaig a tots els països d'Europa, què passaria?'. Més tard li vaig afegir el tema de començar simbòlicament amb un euro", ha explicat el jove, que va marxar de la ciutat amb 18 anys i ha tornat ja amb 19.

D'aquesta manera tan espontània va sorgir la idea, i de manera espontània ha hagut de viure durant tot aquest temps. "Cada dia em llevava sense saber res d'on acabaria", ha sostingut Alvaré, que ha explicat que gran part dels trajectes que ha fet han estat a través d'autoestop i s'ha quedat a dormir a casa de gent local de cada país per poder abaratir els costos.

De totes maneres, per poder fer front a les despeses obligatòries que ha tingut, com bitllets d'avió per anar als estats insulars, com Malta, Islàndia o Xipre, ha buscat fonts d'ingressos creatives i en cap cas ha recorregut a l'ajuda econòmica que li poguessin enviar els pares. "Principalment he guanyat diners venent dolços pel carrer", ha dit l'aventurer, que ha concretat que els venia "sense posar-li preu" i que la gent li pagava el que volgués després d'explicar-los la seva història. No només això, sinó que, segons ha mencionat, també ha tingut feines més formals, com una a una cafeteria, però que el seu itinerari tampoc li va permetre quedar-se gaire temps en un mateix lloc. 

Sobreviure gràcies a la generositat

"Gràcies a aquest viatge he descobert tota la generositat que hi ha a aquest món i que hi ha molta més gent bona del que se'ns diu", ha afirmat Gerard Alvaré. Ha explicat que amb moltes persones amb les quals ha compartit cotxe o llar l'han ofert ajuda perquè pogués continuar. "Una persona em va donar 150 euros fent autoestop sense cap raó", ha recordat el jove terrassenc, que ha mostrat el seu agraïment amb totes les persones que l'han donat un cop de mà.

En aquest sentit, un altre dels seus objectius era fer un amic a cada un dels estats europeus que ha visitat "per demostrar que hi ha gent bona a tots els llocs del món". "Puc dir amb orgull que tinc una amistat a cada país d'Europa", ha assegurat. Prova d'això és el que ha batejat com "amicari", una espècie de diari confeccionat per ell mateix abans d'iniciar l'aventura en el qual hi ha una dedicatòria de cadascun dels seus amics europeus, algunes en els idiomes locals. "Molts vindran a casa meva l'any següent i molts d'altres saben que estan convidats", ha comentat Alvaré, que ha fet humor dient que la seva llar semblarà un hotel i que ja té "places reservades".

Una aventura com aquesta deixa moltes anècdotes per a explicar. La que ell recorda amb més tendresa és la que va viure amb una família italiana a Trieste. "Vaig conèixer el germà gran pel carrer el novembre i em van convidar a casa seva, amb la seva gran família, i em van acollir tres nits en què vaig ser molt feliç", ha començat Gerard Alvaré. Després, va continuar amb la seva ruta, però, unes setmanes més tard, a tocar de Nadal, el seu periple el va retornar a la ciutat d'Itàlia. "A Nadal no sabia on em quedaria, i ells no només em van esperar, sinó que fins i tot em van fer regals i vaig poder viure el que és aquesta festa amb ells i amb les seves tradicions", ha relatat l'aventurer, que ha afirmat que es va sentir "com si fos un més de la família".

Tot això, ha afirmat el protagonista d'aquesta història, ha estat gràcies a "dominar les habilitats socials". "He sobreviscut per saber com connectar amb les persones, perquè mai li diries que sí a qualsevol persona del carrer que et demanés dormir a casa teva", ha destacat el noi, que ha afegit que deixar entrar un desconegut a la llar "és la màxima expressió de connexió que es pot fer amb una persona de manera espontània". Aquesta capacitat social, però, no és quelcom innat en ell. "De més petit em costava molt parlar amb desconeguts, em feia moltíssima vergonya, i aquest viatge també m'ha servit per demostrar-me que ho puc fer sense problemes", ha apuntat el de Terrassa, que ha remarcat que poder connectar fàcilment amb els altres li dona "una llibertat i un poder brutals" i també "obre les portes a moltes experiències".

"Molta gent pensa que ara em quedaré buit perquè he aconseguit el que volia i ja està. Doncs no, tinc més plans, sé que la vida segueix i que després d'una cosa va una altra", ha assenyalat Alvaré. Aquestes noves ambicions que té, però, esperaran, encara que sigui, uns mesos."Ara vull descansar uns mesos i passa temps de qualitat amb la meva família", ha afirmat. Tot i això, el terrassenc té les coses clares: "Faré més aventures, faré més coses, i això és només l'inici, que només tinc 19 anys", ha sentenciat.

La família, l'altra cara de la moneda: "La seva mentalitat de superació sempre ha anat més enllà"

Tot aventurer té uns pares que pateixen a casa. En aquesta ocasió, a qui els ha tocat interpretar aquest paper és a en Tau Alvaré i a la Marilà Lucas. "La primera setmana que va marxar estava molt malament, —ha comentat la mare—, especialment el primer dia". Tot i això, han afirmat els dos progenitors, a mesura que anava passant el temps i veien que el seu fill anava superant el dia a dia amb facilitat ja es van poder relaxar una mica. "Com s'havia preparat i vèiem com es desenvolupava, he confiat que la cosa sortiria bé", ha dit Alvaré pare.

En general, aquesta confiança també ha estat propiciada per la manera de ser del seu fill. "És molt assenyat i no es posa en situacions conflictives", ha apuntat Lucas. Tot i això, sí que hi ha hagut moments tensos, especialment quan en Gerard ha hagut de quedar-se a països amb guerres en curs, com Ucraïna i Rússia. "El punyeter no ens avisava on anava a anar i de sobte ens trobàvem que era a Moscou", han rigut.

Sobre els pròxims projectes del seu fill, ambdós pares ja han assumit que el veuran poc a casa. "Suposem que passarà aquí l'estiu amb nosaltres, però a partir de llavors pot passar qualsevol cosa", ha afirmat en Tau Alvaré, que ha afegit que, després d'una aventura com la que ha tingut, al seu fill "amb la rutina potser li falta l'aire i ens diu que vol tornar a volar". Marilà Lucas ha subscrit les paraules del pare: "Gaudirem d'ell mentre estigui aquí i l'important és que ell sigui feliç, tingui salut i il·lusions", ha afirmat.