Parlar d’humanitat no és una reflexió abstracta ni un concepte teòric. És parlar de les nostres decisions quotidianes i de la manera que entenem la convivència. En un context marcat per la incertesa, les desigualtats persistents i noves formes d’exclusió, situar la humanitat en el centre del debat públic resulta avui més necessari que mai.
La Creu Roja és un moviment que neix i se sosté sobre el principi d’humanitat. Des d’aquesta convicció, constatem cada dia com aquest valor contribueix a salvar vides, protegir la dignitat de les persones i generar espais de trobada. Al temps, observem la seva fragilitat quan el temor, la indiferència o el prejudici condiciona la mirada.
La humanitat implica reconèixer que totes les persones compartim la mateixa dignitat, amb independència del nostre origen, edat, identitat, capacitats, situació econòmica o creences. No estableix distincions entre “ells” i “nosaltres”, sinó que parteix d’un “nosaltres” divers i plural.
Vivim en societats diverses. Aquesta diversitat, lluny de ser una amenaça, constitueix una expressió natural de la condició humana i una font de riquesa social. Tot i això, en massa ocasions es converteix en un motiu d’exclusió. Quan les persones són reduïdes a etiquetes, es debilita el respecte a la seva dignitat i s’erosiona la cohesió social.
La deshumanització no es produeix de cop, sinó de manera progressiva. Comença quan es normalitzen discursos excloents, quan es toleren desigualtats estructurals o quan s’assumeix que determinades persones tenen menys oportunitats pel seu origen o circumstàncies. El risc últim és la indiferència davant el sofriment aliè.
Parlar d’igualtat d’oportunitats és garantir que cada persona disposa dels recursos necessaris per desenvolupar el seu projecte de vida en condicions de dignitat. La igualtat efectiva requereix reconèixer les diferències i actuar sobre les desigualtats que poden generar.
Des de la Creu Roja acompanyem a persones que parteixen de situacions profundament desiguals: famílies amb dificultats per cobrir necessitats bàsiques, joves que abandonen la seva formació, dones que pateixen discriminació múltiple, persones migrades que troben barreres en l’accés a drets, infants en dificultat social o persones grans en situació de solitud no desitjada. Aquestes realitats responen a factors estructurals que requereixen respostes sostingudes.
Avançar cap a la igualtat d’oportunitats exigeix polítiques públiques compromeses, però també una ciutadania activa i responsable. Suposa revisar privilegis, identificar barreres i promoure un enfocament basat en drets que vagi més enllà de la resposta assistencial.
La humanitat és un principi que s’exerceix. Es manifesta en l’acció voluntària, en la intervenció professional, en l’escolta respectuosa i en els gestos quotidians que reforcen la convivència. Es fan visibles en situacions d’emergència, en l’atenció social i en l’acompanyament continuat a les persones més vulnerables.
Un dels principals desafiaments actuals no és la manca de recursos, sinó la pèrdua d’empatia. La indiferència davant les desigualtats debilita el compromís col·lectiu i posa en risc la cohesió social. Per això, la sensibilització i l’educació en valors resulten fonamentals per promoure una mirada basada en el respecte i els drets humans.
La humanitat la podem exercir en el que és quotidià, en com mirem, parlem i actuem. Situar-la al centre de les nostres decisions és una condició imprescindible per enfortir la convivència i el benestar comú. Reivindiquem més humanitat.