Josep Maria Pijuán
Al Vallès Occidental fa més de vint anys que està anunciada la construcció de dos hospitals públics: un a la zona de Cerdanyola, Barberà, Montcada i Ripollet —batejat, sense arribar a néixer, com a Hospital Ernest Lluch.
I un altre al qual a mi m’agrada anomenar el Baix Vallès, que inclou Castellbisbal, Sant Cugat i Rubí, també batejat com a Hospital Vicenç Ferrer, igualment no nat.
Tant en un lloc com en l’altre, cada vegada que hi ha hagut eleccions municipals s’ha activat la pala per fer un forat i col·locar una “primera pedra”. En el nostre cas —Castellbisbal, Sant Cugat i Rubí— n’han posat tres: crec que els anys 2007, 2011 i 2015.
Els anys 2019 i 2023, en canvi, només han aparegut notes de premsa i declaracions aprofitant la presència als municipis dels peixos grossos que es presentaven a les llistes, tant municipals com autonòmiques.
Després de tota aquesta posada en escena, que no ha servit per a res —bé, sí: per generar més decepció i frustració—, han anat apareixent canvis de criteri. El que havien de ser hospitals públics ha passat, almenys en el cas de Rubí, a denominar-se “centre d’alta resolució”, que no és res més que un CAP ampliat, amb un funcionament de les 8 fins a les 20 hores. En l’última entrevista a la qual vaig assistir amb el delegat territorial de l’ICS, ens va explicar que el pla funcional encara no se sabia ben bé què volia dir. I la veritat és que ni ells mateixos ho saben, i, per tant, no ho poden explicar. Vergonyós.
En canvi, aquests dies sí que sembla que l’Hospital Ernest Lluch —que afecta les poblacions abans esmentades— tira endavant com a hospital de veritat, amb 180 llits i els serveis corresponents d’un centre amb cara i ulls.
La pregunta que em faig és: per què un sí i l’altre no? Jo tinc una teoria que té la seva lògica. L’Hospital Ernest Lluch no competeix amb cap hospital privat del seu entorn; el seu referent és el Parc Taulí de Sabadell, un hospital públic. En canvi, el Vicenç Ferrer —el que ens correspondria a Rubí— sí que té competidors que han mostrat interès a no perdre influència. D’una banda, Quirón, que controla l’Hospital General; de l’altra, MútuaTerrassa, que controla el seu hospital, on acaben anant la majoria dels ciutadans de Rubí. I aquesta gent sí que ha fet i fa pressió, perquè la construcció d’un hospital públic a Rubí, Sant Cugat o Castellbisbal els afecta directament: els treu clientela i, conseqüentment, recursos econòmics.
Per si no en teníem prou, ara ens anuncien la construcció d’un hospital privat nou a Sant Cugat.
El passat mes de desembre, dimarts dia 16, van visitar l’alcaldessa de Rubí, la senyora Ana María Martínez, els quatre directius més importants de MútuaTerrassa. Per què? Jo també m’ho pregunto. Li vaig presentar a l’alcaldessa una instància el mateix dia perquè m’expliqués què feien aquests màxims responsables de Mútua a la nostra ciutat. No m’ha respost. Una nova interferència i pressió en relació amb l’hospital de Rubí. Perquè, és clar, a més d’evitar la construcció de l’hospital, encara pretenen que aquest “centre d’alta resolució” sigui gestionat per MútuaTerrassa.
És una vergonya que això ho faci una persona que diu i escriu que és socialista, i que l’únic que defensa és la sanitat privada concertada. I encara més vergonya que en declaracions públiques sigui capaç d’afirmar que “s’ha d’anar en aquesta línia”, publicoprivat. A mi em faria vergonya pensar que aquesta persona formi part de l’ideari socialista.
És evident que això és una denúncia clara i meridiana de l’actitud d’aquesta persona i del partit que representa, que només està al servei dels interessos econòmics d’uns pocs i en contra dels interessos de la majoria, que som els que paguem els impostos.
Prou. Prou.
La gent de Rubí, si volem un hospital, hem de sortir al carrer i reclamar allò que vam reivindicar i ens van prometre: un hospital de 180 llits. Al llarg del temps ens ho han anat espletant, ens estan prenent el pèl i ens volen vendre gat per llebre.
No podem permetre aquesta situació. Cal continuar reivindicant l’hospital, i cal fer-ho ara, no per a l’any 2032, amb un “centre d’alta resolució” que ni l’ICS sap què és.
Prou. Prou. Dignitat i coratge davant d’aquests impresentables que només volen humiliar-nos.
Per la defensa de l’hospital de gestió pública de Rubí, i per una sanitat 100% pública i de qualitat, cal participar en la manifestació del 14 de febrer, a les 11 hores, a la plaça de l’Estació. “Rubí exigeix dignitat: hospital de veritat!”